Myrk
Myrk hún læðist svo hljóðlát og köld
inn í daginn og tekur öll völd
Kröftug hún syrgir ei daginn sem drap
og minningar mannsins um gleðinar hrap
Á leið sinni um lífið hún virkar svo tóm
en hlustaðu á vindsins fallega óm
Hver hóf þessa nótt sem að ljósið ei sér?
Fylgdu henni burt og hún tekur við þér
Myrk
Myrk se move tão silenciosa e fria
Dentro do dia e toma todo o poder
Forte, ela não chora pelo dia que matou
E as memórias do homem sobre as alegrias que se foram
Em seu caminho pela vida, ela parece tão vazia
Mas ouça a bela melodia do vento
Quem começou esta noite que a luz não vê?
Siga-a e ela te levará com você