395px

Alpinistas-samurais

Antònia Font

Alpinistes-samurais

Un cigarro, un tallat,
No són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
Mil-cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar,
Xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
I un pern de satèl.lit travessa paisatges
I capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
Ses albes vesteixen sa pura matèria
Des gremi de sa construcció.
Una foto, manatials, aumentam es nivell d'expulsions,
Beus aigua des meus grifons.

Alpinistas-samurais

Um cigarro, um café,
Não são assuntos de grande densidade, giram os ventiladores.
Uma falta pessoal, tantas baixas no meu sofá,
Mil e quinhentos preservativos.
Alpinistas-samurais, coisas mais estranhas vão acontecer.
Quem saberia me responder como é um dia prestes a acabar.
Um começo de estação, de cabines para telefonar,
Falava com a caixa postal.
Um indício de fim, previsões ruins de calcular.
Quem saberia me responder como é um dia prestes a acabar.
E um anjo despliega suas asas e deixa o céu cheio de claridade,
E um pedaço de satélite atravessa paisagens
E caixas de marcadores.
As flores desbotam das árvores e as folhas as perdem de vez,
As auroras vestem a pura matéria
Do sindicato da construção.
Uma foto, nascentes, aumentamos o nível de expulsões,
Bebe água das minhas torneiras.

Composição: