395px

Fogos Artificiais

Antònia Font

Focs Artificials

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
Cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
Cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.

Fogos Artificiais

As montanhas, os hotéis, um sino,
Já sei o cheiro que a amendoeira tem.
As trilhas de um avião no céu, encobertas,
Não quero saber nada dos invernos.

E a fome me fez desenvolver o amor por você,
Cada caso do seu vício mais animal, mais selvagem.

As montanhas, os hotéis, um sino,
Já sei o cheiro que a amendoeira tem.
As trilhas de um avião no céu, encobertas,
Não quero saber nada dos invernos.

E o mar que controla meu viajar me acompanha.
E o sal que me cura e que me faz mal é de madreperola.

Eu confitei minhas mãos
Caso seja verdade que eu deva te esperar;
Queimei os álcoois
E me enrosquei em alfaces e líquens e flores.

Superei o sono
E consegui me empanar de arroz;
Preparei seu lanche
Com sinos e musgo e fogos artificiais.

As montanhas, os hotéis, um sino,
Já sei o cheiro que a amendoeira tem.
As trilhas de um avião no céu, encobertas,
Não quero saber nada dos invernos.

E a fome me fez desenvolver o amor por você,
Cada caso do seu vício mais animal, mais selvagem.

Eu confitei minhas mãos
Caso seja verdade que eu deva te esperar;
Queimei os álcoois
E me enrosquei em alfaces e líquens e flores.

Superei o sono
E consegui me empanar de arroz;
Preparei seu lanche
Com sinos e musgo e fogos artificiais.

Eu confitei minhas mãos
Caso seja verdade que eu deva te esperar;
Queimei os álcoois
E me enrosquei em alfaces e líquens e flores.

Superei o sono
E consegui me empanar de arroz;
Preparei seu lanche
Com sinos e musgo e fogos artificiais.

Composição: Joan Miquel Oliver