395px

Milhares de Habitantes

Antònia Font

Milers D'habitants

Fugiré des meus invisibles,
sentiré que es àtoms més pròxims a jo mai seran divisibles.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un romi se tanca, una dona se mira ses dents,
trompetes i flautes que bufen en contra des vent.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un home destapa i olora una crema after-sun,
dragons i helicòpters desfilen un cel taciturn.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Milhares de Habitantes

Fugirei dos meus invisíveis,
sentirei que são átomos mais próximos de mim que nunca serão divisíveis.
Radiações quentes, frequências solares,
somem em fosforescências milhares de habitantes.

Um cigano se fecha, uma mulher se olha nos dentes,
trompetas e flautas que sopram contra o vento.
Radiações quentes, frequências solares,
somem em fosforescências milhares de habitantes.

Um homem destapa e sente o cheiro de um creme pós-sol,
dragoes e helicópteros desfilam em um céu taciturno.
Radiações quentes, frequências solares,
somem em fosforescências milhares de habitantes.

Composição: Joan Miquel Oliver