Multicinemes
Que difícil es dia i sa casa,
Es domèstic avui me patina,
Tot s'arregla amb es just bricolatge
Que les coses en si necessiten.
Deshàbit, un drogata prosòdic,
Prenc es sol i si no prenc sa lluna,
Te diré perquè no t'equivoquis,
Que t'estim amb total desmesura.
Dins es món que m'he inventat
Tot se mou a total realitat.
Com és es dia?, final previsible,
Sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
De taxistes invisibles,
Ciutadans en es multicinemes.
Decibels de ràdios veïnes,
Episodis de teles enceses,
Sa persona que hi viu al·lucina,
S'animal no té ganes de brega.
Dins es món que m'he inventat
Tot se mou a total realitat.
Com és es dia?, final previsible,
Sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
De taxistes invisibles,
Ciutadans en es multicinemes.
Com és es dia?, final previsible,
Sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
De taxistes invisibles,
Ciutadans en es multicinemes.
Com és es dia?, final previsible,
Sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
De taxistes invisibles,
Ciutadans en es multicinemes.
Dins es món que m'he inventat,
Dins es món que m'he inventat.
Multicinemas
Que difícil é esse dia na minha casa,
É doméstico, hoje tá complicado,
Tudo se resolve com um pouco de bricolagem
Que as coisas em si precisam.
Desvios, um viciado em prosa,
Tomo sol e se não, pego a lua,
Vou te dizer pra não se confundir,
Que eu te amo com total desmedida.
Dentro do mundo que eu inventei
Tudo se move em total realidade.
Como é o dia?, final previsível,
A estaleiro de ferro e tinta.
Como é o dia?, final previsível,
De taxistas invisíveis,
Cidadãos nos multicinemas.
Decibéis de rádios vizinhas,
Episódios de TVs ligadas,
A pessoa que mora aqui alucina,
O bicho não tá a fim de briga.
Dentro do mundo que eu inventei
Tudo se move em total realidade.
Como é o dia?, final previsível,
A estaleiro de ferro e tinta.
Como é o dia?, final previsível,
De taxistas invisíveis,
Cidadãos nos multicinemas.
Como é o dia?, final previsível,
A estaleiro de ferro e tinta.
Como é o dia?, final previsível,
De taxistas invisíveis,
Cidadãos nos multicinemas.
Como é o dia?, final previsível,
A estaleiro de ferro e tinta.
Como é o dia?, final previsível,
De taxistas invisíveis,
Cidadãos nos multicinemas.
Dentro do mundo que eu inventei,
Dentro do mundo que eu inventei.
Composição: Joan Miquel Oliver