395px

Agora não se faz, mas eu ainda faria

Aramateix

Ara no es fa prô jo encara ho faria

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa prô jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

Agora não se faz, mas eu ainda faria

Agora não se faz, mas eu ainda faria:
uma galera armada de noites
o um galeão com as velas mais finas,
e com cem piratas como a minha sorte.
Não perguntem quais mares cortaríamos
-eram aqueles onde era preciso coragem.
Agora não se faz, mas eu ainda faria:
eles eram ladrões de prata e ouro
e eram ladrões se havia pérolas
-eu roubaria só por amor.
Seria com engano se não viessem de bom grado,
eu roubaria as garotas dos Portos.
E ainda sou capaz de encontrar uma ilha
onde as riquezas pudesse esconder,
e fazer pagar as mais belas estreias
aos donzelas sob meu capricho.
Ao sabor do vento, com as velas abertas,
queria ser o mais bravo capitão.
Agora não se faz, mas eu ainda faria
-se de um amor sofresse a desilusão-
desligar o acaso do mar da minha vida
e ir tão longe que não pudesse voltar.
Oh, se o navio levasse o nome da amiga
-de tanto saudade, o mar murcharia.

Composição: