Imparell
Tirolines i camins de pas
Tu i jo en un marge
Espiant com ballen els sants
Soc imparell i sura la calor
Jo sé d’un lloc on fa solet
I estarem millor
Hem escoltat murmuris i elefants
Trepitgem herba i sentim la pluja a les mans
Ets imparell i pesa l’horitzó
Ara com ara la veritat és una cançó
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Quatre fotos, passa un avió
Al nostre cap natura sàvia i gravo el record
Som imparells i nedes dins del mar
I ens amaguem a l’aigua com un fil de pescar
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Imparells com tu i jo
Imparells com el sol
Imparells som tots dos
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Desiguais
Caminhos e trilhas
Você e eu numa margem
Espiando como dançam os santos
Sou desigual e a calor flutua
Eu conheço um lugar onde brilha o sol
E estaremos melhor
Ouvimos murmúrios e elefantes
Pisamos na grama e sentimos a chuva nas mãos
Você é desigual e pesa o horizonte
Agora, a verdade é uma canção
E pensar que a cidade afunda e você e eu ainda estamos vivos
Numa canoa sem pressa, você toma um gole e sorri
E é de verdade a luz que preenche nossos ossos, é como o ciclo constante
Dos momentos que você não quer que acabem nunca
Quatro fotos, passa um avião
Na nossa cabeça, a natureza sábia e gravo a lembrança
Somos desiguais e nadamos no mar
E nos escondemos na água como um fio de pescar
E pensar que a cidade afunda e você e eu ainda estamos vivos
Numa canoa sem pressa, você toma um gole e sorri
E é de verdade a luz que preenche nossos ossos, é como o ciclo constante
Dos momentos que você não quer que acabem nunca
Desiguais como você e eu
Desiguais como o sol
Desiguais somos nós dois
E pensar que a cidade afunda e você e eu ainda estamos vivos
Numa canoa sem pressa, você toma um gole e sorri
E é de verdade a luz que preenche nossos ossos, é como o ciclo constante
Dos momentos que você não quer que acabem nunca