Rojo-separatista
Vint-i-cinc anys de condemna, vint-i-cinc anys més de cadenes,
per haver-me despenjat la llufa de l'esquena;
per haver-los gosat dir, el dia que s'emprovaven
la disfressa de democràcia, que a sota encara es veia la camisa blava.
Rojo separatista!
condemnat a ser
rojo separatista!
condemnat per ser
Vint-i-cinc anys de condemna als que van dir "sí senyor",
i van planxar-los la disfressa creient que era un mal menor;
condemnats a autoconvèncer-se que tot s'havia acabat,
com si aquesta submissió no fos una altra cel·la de la mateixa presó.
Fet i fet, els uns i els altres tancats a la mateixa presó,
els uns amb bones vistes, els altres al forat dels terroristes.
Fet i fet, aquesta foscor va bé per tenir-ho clar.
El que sap que està tancat li queda l'esperança poder-se escapar.
Vermelho Separatista
Vinte e cinco anos de condena, vinte e cinco anos mais de correntes,
por ter tirado a máscara das costas;
por ter ous de dizer, no dia em que se vestiam
a fantasia de democracia, que por baixo ainda se via a camisa azul.
Vermelho separatista!
condenado a ser
vermelho separatista!
condenado por ser
Vinte e cinco anos de condena para quem disse "sim senhor",
e alisou a fantasia acreditando que era um mal menor;
condenados a se auto convencer que tudo tinha acabado,
como se essa submissão não fosse outra cela da mesma prisão.
No fim das contas, uns e outros trancados na mesma prisão,
uns com boa vista, os outros no buraco dos terroristas.
No fim das contas, essa escuridão ajuda a deixar claro.
Quem sabe que está preso ainda tem a esperança de escapar.