La Plaça
L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:
l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,
i el ritu dels ancestres transforma l'aigua en vi,
i l'ànima en la carn rostida pel capritx
del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.
L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden
les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls
caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden
llurs veus i moviments a ritme de la plaça.
La plaça és plena d'àngels, centaures, turcs i dol,
que explota en el tabal, trencant a cops de maça,
quan mor el mar d'orgies de l'últim tirabol.
I una àliga somriu, al niu del quer més alt,
flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal.
A Praça
O inferno tá vazio, todos os demônios tão aqui:
A esfera gira, acesa, a raiva do desejo,
E o rito dos ancestrais transforma a água em vinho,
E a alma na carne assada pelo capricho
Do monstro bizarro e abstrato que reina nesses serrados.
O inferno tá cheio de pólvora, de humanos malucos que lembram
As façanhas dos seus ídolos ressuscitando as danças
Caídas dos picos gigantes, com anões e dragões que acordam
Suas vozes e movimentos no ritmo da praça.
A praça tá cheia de anjos, centauros, turcos e dor,
Que explode no tambor, quebrando a porrada,
Quando morre o mar de orgias do último tirabol.
E uma águia sorri, no ninho do quer mais alto,
Sentindo a fumaça que une os deuses do bem e do mal.