395px

Chorões

Brams

Ploramiques

Són igual que canalla consentida,
que fer mal no els priva de cap regal:
com nens murris amb pistola,
fotent sempre allò que volen,
per a ells tota la cassola mai no és prou.
No deu ser prou alegria viure a cal carnisseria,
que han d'anar a casa el veí a fer enrenou.

Tant els és tot mentre tinguin estrella de sheriff
i un parell d'indius a prop per poder putejar,
però si algun dia els foten dues torres a terra
fan el sorprès, el dolgut i es posen a plorar.

Ploramiques!
Pensàvem "quan creixin canviaran",
però no sé pas si podrem esperar tant.

I aniran per arrencar la barba
al que, badant, els passi per davant.
Tornaran a pagar els plats, els sencers i els trencats,
els que estan acostumats a omplir-los poc.
I acabada la faena tindran la caixa tan plena,
que haurà prou valgut la pena l'enderroc.

Ja sé que és lleig i que als nens no se'ls ha de picar,
i és una cosa que jo sempre he defensat,
però creu-me que un parell d'hòsties ben donades
ells les mereixen i jo quedaria descansat.

Ploramiques!
Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,
mai no rebreu tant com heu estat donant.

Chorões

São iguais a uns canalhas mimados,
que fazer mal não os priva de nenhum presente:
como crianças travessas com pistola,
fazendo sempre o que querem,
para eles toda a panela nunca é suficiente.
Não deve ser tão bom viver na casa do açougueiro,
que têm que ir na casa do vizinho fazer barulho.

Tanto faz pra eles enquanto tenham estrela de xerife
e um par de índios por perto pra poder encher o saco,
mas se algum dia derrubam duas torres no chão
fingem surpresa, ficam tristes e começam a chorar.

Chorões!
Pensávamos "quando crescerem vão mudar",
mas não sei se vamos conseguir esperar tanto.

E vão atrás de arrancar a barba
de quem, distraído, passar na frente.
Vão voltar a pagar os pratos, os inteiros e os quebrados,
os que estão acostumados a encher pouco.
E acabada a tarefa terão a caixa tão cheia,
que vai valer a pena a demolição.

Já sei que é feio e que não se deve bater em crianças,
e é algo que eu sempre defendi,
mas acredita que um par de sopapos bem dados
eles merecem e eu ficaria aliviado.

Chorões!
Vai, saiam pra lá, não venham chorando,
vocês nunca receberão tanto quanto têm dado.

Composição: