Fil a L'agulla
Escarxofada al sofà davant del televisor,
Respires banalitat respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen no te res a veure amb la teva vida.
Penses què diferent soc de l'altra gent.
Penses què sola que estic,
Què sola que estic!
I surts al balcó a prendre l'aire i penses:
Què sola que estic!
De cop i volta al balcó de la casa del davant,
s'obre i surt un noi amb cara d'estar angoixat.
Acaba d'apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret
i d'un rampell ha estampat el comandament a baix al carrer.
I pensa què sol que estic,
Què sol que estic!
Fa tota la cara d'estar pensant:
Què sol que estic!
El noi en veure que ha descobert allò que estava buscant,
la vostra mirada s'ha anat convertint en complicitat.
Dues cases més enllà s'obre una finestra travada
i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu.
Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagnòstic i en quins són els seus causants.
No teniu la panacea però teniu el fonamental:
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
Fil e Agulha
Jogada no sofá na frente da TV,
Você respira banalidade, respira abdução.
Tudo que te contam não tem nada a ver com a sua vida.
Você pensa como sou diferente da outra galera.
Você pensa como estou sozinha,
Como estou sozinha!
E sai na varanda pra pegar um ar e pensa:
Como estou sozinha!
De repente, na varanda da casa da frente,
Se abre e sai um cara com cara de quem tá angustiado.
Acabou de desligar a TV e saiu pra fumar um cigarro
E num impulso, jogou o controle lá embaixo, na rua.
E pensa como estou só,
Como estou só!
Ele tem toda a cara de quem tá pensando:
Como estou só!
O cara, ao ver que descobriu o que estava procurando,
O seu olhar foi se tornando cumplicidade.
Duas casas adiante, uma janela se abre
E sai alguém buscando ar fresco e encontra quando te vê.
Desçam lá pra praça e ao começarem a falar
Vocês concordam no diagnóstico e nos causadores.
Não têm a cura, mas têm o essencial:
Um tem linha, o outro tem agulha e o outro olho afiado pra mirar.
Um tem linha, o outro tem agulha e o outro olho afiado pra mirar.
Um tem linha, o outro tem agulha e o outro olho afiado pra mirar.