Ovidi
M'he aferrat a la paraula
Que surt de cada veu
I fa del vers la nostra pàtria
Hem fet himnes de cançons
Que l'absència ens va robar
Com dies que van durar tants anys
Ovidi, memòria
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Però arribaras de les vacances sense el teu nom
I algú altre cantarà amb la seva veu
Que ets valencià I tens senyera on blau no hi ha
Hem trepitjat tots els teatres
Que han omplert parlant de tu
La fal·làcia s'asseia al davant
I hem callat tota resposta
Mentre ha durat la funció
Amb respecte més que amb compassió
I ara parlo del silenci
Que et van voler imposar
Els mateixos que avui juguen
Fent-te seu, parant la mà
De reüll, miro la farsa
Dels que es fan passar per tu
De qui busca una foto
Enmig del circ desesperant
Ovidi, memòria
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Però arribaras de les vacances sense el teu nom
I algú altre cantarà amb la seva veu
Que ets valencià I tens senyera on blau no hi ha
Ovídio
Agarrei-me à palavra
Isso deixa cada voz
E o verso torna o nosso país
Fizemos canções hinos
A ausência roubado
Quantos dias que duraram anos
Ovídio, memória
Olha, se eu sou pobre, eu não posso trazer de volta ao mundo
Mas vai vêm as férias sem o seu nome
E alguém cantar com sua voz
Valencia e que você não tem nenhuma bandeira no azul
Nós andamos todos os teatros
Eles têm preenchido a falar
A falácia sentou-se na frente
E nós todos resposta silenciosa
Enquanto durou função
Com relação ao invés de pena
Falo agora de silêncio
Você queria impor
O mesmo jogo de hoje
Torne-se dela, parando a mão
Lado, olhar farsa
Daqueles que fingir ser você
Quem olha para uma imagem
Em meio ao circo desesperada
Ovídio, memória
Olha, se eu sou pobre, eu não posso trazer de volta ao mundo
Mas vai vêm as férias sem o seu nome
E alguém cantar com sua voz
Valencia e que você não tem nenhuma bandeira no azul