395px

A Vida É Uma Festa (feat. Judit Neddermann)

Clara Peya

La Vida És Una Festa (feat. Judit Neddermann)

Febrer i la rutina que m'ofega
Potser demà serà millor
Però un nou dia i res canvia res batega
I el fred s'ha instal·lat al moll d l'os

Records amagats en les costures
De l'abric de pell d'hivern
I els peus encongits dins les sabates
Cansades d′aguantar el meu propi pes

Però els dimecres a les sis surts del portal
I la vida és una festa
I em somrius mentre t′allunyes amb pas ferm
I la vida és una festa

I mantinc els ulls desperts fotografiant
Cada gest que m'alimenta
I m′espero fins que gires el carrer
I aquests minuts són una festa

Però tot es fa pols quan t'esvaeixes
I tot torna al sol menor
I soledat si véns de sol perquè ets tan freda
M′espera una setmana sense nord

La buidor fa que em ressonin les paraules
L'aire és l′eco dels pulmons
I a casa les parets són massa blanques
No hi ha caliu hi falta llum hi falta tot

Però els dimecres a les sis surts del portal
I la vida és una festa
I em somrius mentre t'allunyes amb pas ferm
I la vida és una festa

I els meus dits intenten recordar el teu gest
I les mans se m'acceleren
I els malsons es converteixen en cançons
I la vida és una festa

Però els dimecres a les sis surts del portal
I la vida és una festa
I em somrius mentre t′allunyes amb pas ferm
I la vida és una festa

I la vida és una festa
I em somrius mentre t′allunyes amb pas ferm
I la vida és una festa
I els meus dits intenten recordar el teu gest
I les mans se m'acceleren
I els malsons es converteixen en cançons
I la vida és una festa

I em somrius mentre t′allunyes amb pas ferm
I la vida és una festa

I mantinc els ulls desperts fotografiant
Cada gest que m'alimenta
I m′espero fins que gires el carrer
I aquests minuts són una festa

I els malsons es converteixen en cançons
I la vida és una festa

A Vida É Uma Festa (feat. Judit Neddermann)

Fevereiro e a rotina que me sufoca
Talvez amanhã seja melhor
Mas um novo dia e nada muda, nada pulsa
E o frio se instalou no fundo da alma

Lembranças escondidas nas costuras
Do casaco de pele de inverno
E os pés encolhidos dentro dos sapatos
Cansados de suportar meu próprio peso

Mas nas quartas às seis você sai do portal
E a vida é uma festa
E você me sorri enquanto se afasta com passo firme
E a vida é uma festa

E mantenho os olhos abertos fotografando
Cada gesto que me alimenta
E espero até você virar a esquina
E esses minutos são uma festa

Mas tudo se desfaz quando você se esvai
E tudo volta ao dó menor
E solidão se vem do sol porque você é tão fria
Me espera uma semana sem norte

O vazio faz ecoar as palavras
O ar é o eco dos pulmões
E em casa as paredes são muito brancas
Não há calor, falta luz, falta tudo

Mas nas quartas às seis você sai do portal
E a vida é uma festa
E você me sorri enquanto se afasta com passo firme
E a vida é uma festa

E meus dedos tentam lembrar seu gesto
E minhas mãos aceleram
E os pesadelos se transformam em canções
E a vida é uma festa

Mas nas quartas às seis você sai do portal
E a vida é uma festa
E você me sorri enquanto se afasta com passo firme
E a vida é uma festa

E a vida é uma festa
E você me sorri enquanto se afasta com passo firme
E a vida é uma festa
E meus dedos tentam lembrar seu gesto
E minhas mãos aceleram
E os pesadelos se transformam em canções
E a vida é uma festa

E você me sorri enquanto se afasta com passo firme
E a vida é uma festa

E mantenho os olhos abertos fotografando
Cada gesto que me alimenta
E espero até você virar a esquina
E esses minutos são uma festa

E os pesadelos se transformam em canções
E a vida é uma festa

Composição: Clara Peya