La Porta Del Cel
El Pla de Corona desperta cobert per la boira
Les cases esquitxen els camps d'ametlla I garrova
Les cales amb roques esquerpes I peixos al fons
El motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port
La porta del cel, on neixen les estrelles
I els somnis valents forjats per mil tempestes
La llum dels estius que semblaven allargar-se per sempre
La tímida espelma que balla amb la brisa del vespre
L'olor de la fusta de pi I la sal a la pell
L'escuma del mar enredant-se entre els teus cabells
A porta do céu
O plano Crown acorda coberto de nevoeiro
As casas pontilham os campos de amêndoa e alfarroba
As enseadas com pedras acidentadas e peixes ao fundo
O motor de um alaúde que volta ao porto
O portão do céu, onde nascem as estrelas
E bravos sonhos forjados por mil tempestades
A luz do verão que parecia durar para sempre
A vela tímida dançando com a brisa da noite
O cheiro de madeira de pinho e sal na pele
A espuma do mar emaranhada em seus cabelos