395px

O Fim da Vida

Inadaptats

El Final de La Vida

El gran cap de Washington
Ens envia un missatge dient que
desitjava comprar les nostres
terres. Qui pot comprar o vendre
l'escalfor d'una terra?

No ens ho sabem imaginar:
si nosaltres no som amos de la frescor de
l'aire ni de la lluïssor de l'aigua, com podria
comrar-nos-la ell?
Cada agulla brillant dels avets, cada platja de
sorra, cada clariana al bosc. És sagrat per el
pensar i el sentit del meu poble.
La saba que puja pels arbres duu el record del
pell roja. La gran àliga és la nostra germana, el
llop, el cèrvol, el cavall són els nostres
germans.

L'aigua cristal·lina que brilla en els rius és la
sang dels nostres avantpassats, i els reflexos
passatgers de les aigües clares són els fets i
tradicions que refereix el meu poble.
Ens sentim alegres en aquest bosc; no sé per
què. Però vivim diferent de vosaltres.
L'home blanc no entén com pensem. La terra
no és germana, sinó sa enemiga. Famolenc se
l'empassarà i no deixarà res, tan sols un
desert.

El que esdevé als animals, esdevé a les perso-
nes. Totes les coses estan estretament unides.
L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols
és fil, i jo sóc un salvatge, i és així com jo
entenc les coses.

Continueu contaminant el vostre llit, i un nit
morireu en la vostra caiguda.
Quan la gran àliga se n'hagi anat
i l'últim racó de bosc estigui envaït pel soroll
de les persones.
Quan desaparegui el bosc espès,
i la visió dels turons estigui embrutada per fils
parlants, això significarà dir adéu
el final de la vida
el comentçament de la supervivència.

Quan l'última pell roja d'aquesta terra desapa-
regui, i el seu record sigui tan sols l'ombra
d'un núvol passatger, que travessà les planú-
ries, encara serà viu l'esperit dels meus avant-
passats i avantpassades.
Puix ells i elles estimaven aquesta terra com el
nadó estima el batec del cor de la seva mare...
de la seva mare... De la seva mare.

O Fim da Vida

O grande chefe de Washington
Nos manda uma mensagem dizendo que
queria comprar nossas
terras. Quem pode comprar ou vender
a calor de uma terra?

Não conseguimos imaginar:
se nós não somos donos da frescura do
ar nem do brilho da água, como poderia
comprá-la ele?
Cada agulha brilhante dos pinheiros, cada praia de
areia, cada clareira na floresta. É sagrado para o
pensar e o sentir do meu povo.
A seiva que sobe pelas árvores traz a memória do
povo indígena. A grande águia é nossa irmã, o
lobo, o cervo, o cavalo são nossos
irmãos.

A água cristalina que brilha nos rios é a
sangue dos nossos antepassados, e os reflexos
passageiros das águas claras são os fatos e
tradições que meu povo menciona.
Nos sentimos alegres nesta floresta; não sei por
quê. Mas vivemos diferente de vocês.
O homem branco não entende como pensamos. A terra
não é irmã, mas sim sua inimiga. Fome a
engolirá e não deixará nada, apenas um
deserto.

O que acontece com os animais, acontece com as
pessoas. Todas as coisas estão intimamente unidas.
O homem não criou o tecido da vida, apenas
é fio, e eu sou um selvagem, e é assim que eu
entendo as coisas.

Continuem poluindo sua cama, e uma noite
morrerão na sua queda.
Quando a grande águia tiver ido
e o último canto da floresta estiver invadido pelo barulho
das pessoas.
Quando desaparecer a floresta densa,
e a visão das colinas estiver suja por fios
falantes, isso significará dizer adeus
o fim da vida
o começo da sobrevivência.

Quando a última pele vermelha desta terra desaparecer,
e sua memória for apenas a sombra
de uma nuvem passageira, que atravessou as planícies,
ainda estará vivo o espírito dos meus ante-
passados e antepassadas.
Pois eles e elas amavam esta terra como o
bebê ama o batimento do coração de sua mãe...
de sua mãe... De sua mãe.

Composição: