Isaac
Ja fa temps que ningú et troba
al lloc on sempre vas habitar
però a la cambra encara volen
milions de lleis a mig inventar
Al voltant del teu cervell, la vida gravita
i tot cos obeeix la llei, la llei infinita
Que lluny som dels temps feliços
d´aquells dies d´escaire i compàs
tot era nou per nosaltres
era un descobriment a cada pas
Isaac, Isaac
has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui t´ha crescut la barba
el teu cabell s´ha tenyit de blanc
t´has lliurat a la vagància
tu ja no ets l´arquitecte d´antany
Sota el teu desert d´esguard la vida gravita
tot compleix igual que ahir la llei infinita
veient-te com et veig ara
qualsevol dirà que ets francmaçó
el que és a mi no m´enganyes
els teus fills hem après la lliçó
Isaac, Isaac
has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui l´home s´ha fet Déu
i ningú no ho podria fer millor que ell
però hi ha folls que hi donen tombs
busquen sota les pedres,
criden el teu nom
Isaac, Isaac...
Isaac
Já faz tempo que ninguém te encontra
no lugar onde sempre costumava estar
mas no quarto ainda pairam
milhões de leis a meio inventar
Ao redor da sua cabeça, a vida gravita
e todo corpo obedece à lei, a lei infinita
Quão longe estamos dos tempos felizes
aqueles dias de esquadro e compasso
tudo era novo pra nós
era uma descoberta a cada passo
Isaac, Isaac
tiveste teu templo, mas não pra sempre
Hoje cresceu a sua barba
tua cabeleira se tingiu de branco
te entregaste à preguiça
você já não é o arquiteto de antes
Sob teu deserto de olhar a vida gravita
tudo cumpre igual que ontem a lei infinita
vendo você como te vejo agora
qualquer um diria que és maçom
a mim não me engana
teus filhos aprenderam a lição
Isaac, Isaac
tiveste teu templo, mas não pra sempre
Hoje o homem se fez Deus
e ninguém poderia fazer melhor que ele
mas há loucos que dão voltas
procuram sob as pedras,
gritam teu nome
Isaac, Isaac...