Astres
Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquest traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l'últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
saber dir adéu perquè és així
com tu empenys el temps de l'avenir,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres...
Astros
Nascem os astros
com o seu primeiro batimento de coração.
Nascem as albas
quando com seus olhos você abre a luz.
Isso você tem, isso sou
de tão pouco, alento imenso.
Porque à noite você caça estrelas
encantando golfinhos com espelhos
pela manhã te entristece ver
o seu teto deserto.
Porque à sombra de uma gaivota amiga
você escreve pelo céu a liberdade do voo
sente que esse traço foi apagado
das ruas do seu mundo.
Há uma aurora de gerânios
no ventre do mar,
você tem a vela branca içada
afaz tantos séculos.
Porque no gesto do universo
você aprende a fragilidade do seu corpo,
esquece que o universo é só se você estiver.
Porque sente como a velha dama dança
você é generoso esperando o último passo
sabendo que só será naquilo
que os outros guardarem de você.
Há um vulcão de espuma branca
que aos barcos serve de farol,
o alimentam seus sonhos há tantos séculos.
Nascem os astros com o primeiro
batimento do seu coração.
Nascem as albas quando você abre a luz
com seus olhos.
Nasce a primavera para a alegria
do seu corpo.
Nascem as rosas porque seus dedos
perseguem cores.
Isso você tem, isso sou,
alento imenso, e tão pouco!
Caso venha a noite ao seu coração
você pode encontrar estrelas nos olhos
do rua,
descobrir na solidão
que só é se os outros podem ser
aprender a fazer um ninho com as mãos
para umas mãos sem gesto
nem calor,
saber dizer adeus porque é assim
como você empurra o tempo do porvir,
achar na coragem ternura
e na humildade firmeza.
Nascem os astros...