395px

Estrelas

Lluís Llach

Astres

Neixen els astres
Amb el teu primer batec de cor
Neixen les albes
Quan amb els teus ulls obres la llum
Això tens, això sóc
De tant poc, alè immens

Perquè de nit caces estels
Enamorant dofins amb mirallets
Al matí t'entristeix veure
El teu sostre desert

Perquè a recer d'una gavina amiga
Escrius pel cel la llibertat del vol
Sents que aquest traç l'han esborrat
Dels carrers del teu món

Hi ha una aurora de geranis
En el ventre de la mar
Tens la vela blanca hissada
Fa tants segles

Perquè en el gest de l'univers
Aprens la frevolesa del teu cos
Oblides que l'univers és només si tu ets

Perquè sents com la vella dama dansa
Ets generós esperant l'últim pas
Sabent que només seràs en allò
Que els altres guardin de tu

Hi ha un volcà d'escuma blanca
Que als vaixells serveix de far
El nodreixen els teus somnis fa tants segles

Neixen els astres amb el primer
Batec del teu cor
Neixen les albes quan obres la llum
Amb els teus ulls
Neix la primavera per al goig
Del teu cos
Neixen les roses perquè els teus dits
Empaiten colors
Això tens, això sóc
Alè immens, i tan poc

Per si ve la nit al teu cor
Pots trobar estels en els ulls
Del carrer
Descobrir en la solitud
Que només ets si els altres poden ser
Aprendre a fer un niu amb les mans
Per unes mans sense gest
Ni escalfor
Saber dir adéu perquè és així
Com tu empenys el temps de l'avenir
Trobar en el coratge tendresa
I en la humilitat fermesa

Neixen els astres

Estrelas

Estrelas nascem
Com seu primeiro batimento cardíaco
Auroras nascem
Quando você abre a luz com seus olhos
Isto é o que você tem, isto é o que eu sou
De um sopro tão pequeno e imenso

Porque à noite você caça estrelas
Fazendo golfinhos se apaixonarem por espelhos
De manhã, entristece-te ver
Seu telhado deserto

Porque no abrigo de uma gaivota amiga
Você escreve no céu a liberdade de voar
Você sente que esta linha foi apagada
Das ruas do seu mundo

Há uma aurora de gerânios
Nas entranhas do mar
Você tem a vela branca içada
Por tantos séculos

Porque no gesto do universo
Você aprende a fragilidade do seu corpo
Você esquece que o universo só existe se você existir

Porque você se sente como a velha senhora dançando
Você é generoso esperando o último passo
Sabendo que você só estará nisso
Que os outros te impedem de ser você mesmo

Há um vulcão de espuma branca
Que nos navios serve de farol
Seus sonhos o alimentam há tantos séculos

As estrelas nascem com o primeiro
Seu batimento cardíaco
Os amanheceres nascem quando você abre a luz
Com seus olhos
A primavera nasce para a alegria
Do seu corpo
Rosas nascem porque seus dedos
Eles combinam cores
Isto é o que você tem, isto é o que eu sou
Respiração imensa, e tão pouca

Caso a noite chegue ao seu coração
Você pode encontrar estrelas em seus olhos
Da rua
Descubra na solidão
Que você só é se os outros puderem ser
Aprenda a fazer um ninho com suas mãos
Com as mãos sem gestos
Nem mesmo calor
Saiba dizer adeus porque é assim que é
Como você impulsiona o tempo do futuro
Encontre na coragem a ternura
E na humildade a firmeza

As estrelas nascem

Composição: Lluís Llach