395px

Estanis a caminho de Palau

Lluís Llach

L'estanislau anant a Palau

Fa calor enmig de la gent
però a Palau tenim la fresca del talent.
Puja el vidre que no vull trobar
ningú del Saló de Cent,
tu m'entens "Estanis"... "Estanis".

Falta poc per obrir el Liceu,
val a dir que el vam encendre a temps.
Ara és nostre, meu i seu,
i per meu també de la gent, també és de la gent...
la meva gent...

No estan mai contents, ja ho veus,
però això no m'indigna més,
ara només m'avorreix
tant desagraïment.
A les properes conteses, he!
hi aniré si em mereixen, he!
m'ho he de pensar, ho he d'apuntar... ho apuntaré.

No cal que m'ho diguis més, "Estanis",
ja sé que això sense mi no va,
segur que no exageres, "Estanis"
però cansa manar i manar.

No et pots fiar de ningú, "Estanis",
com més amics són millors traïdors,
tu talles cintes pels Eixos, "Estanis",
i ells et miren fix al coll...

Sol, sol, sempre sol,
m'han deixat sempre sol...
la solitud bressola el geni, això és cert i se sap d'antic.
Tanmateix, sempre sol.

Si tens dins un general, "Estanis",
has d'evitar els coronels voltant,
amb caporals que creguin, "Estanis",
n'hi ha prou per anar tirant.

Sol, sol, sempre sol, m'heu deixat sempre sol,
Ramon al sol, Miquel al cel, Josep tu sempre als llimbs,
Tant de bo, sempre sol...

Després et passes per Ganduxer
i la dus al TNC. TNC.
Aquell xicot té molt mal caràcter
però serveix per jugar a Macbets,
quin país, quina gent...

I després, què deia "Estanis", que he dit...
i després... tant se val el després,
se me'n fot el després, ja s'ho faran el després,
el després, ja vindrà, el després, perquè el vols,
perquè el vull el després, "Estanis"!

Estanis a caminho de Palau

Faz calor no meio da galera
mas em Palau temos a brisa do talento.
Levanta o vidro que não quero encontrar
ninguém do Salão de Cent,
você me entende "Estanis"... "Estanis".

Falta pouco pra abrir o Liceu,
vou te dizer que acendemos a tempo.
Agora é nosso, meu e seu,
e também é da galera, é da galera...
minha galera...

Nunca estão satisfeitos, já percebeu,
mas isso não me indigna mais,
hoje só me entedia
tanto desagradecimento.
Nas próximas eleições, hei!
vou se eles merecerem, hei!
preciso pensar, vou anotar... vou anotar.

Não precisa me dizer mais, "Estanis",
já sei que isso sem mim não rola,
com certeza não tá exagerando, "Estanis"
mas cansa ficar mandando e mandando.

Não dá pra confiar em ninguém, "Estanis",
quanto mais amigos, melhores traidores,
você corta fitas pros Eixos, "Estanis",
e eles te olham fixo no pescoço...

Só, só, sempre só,
me deixaram sempre só...
a solidão embala o gênio, isso é verdade e se sabe desde sempre.
Ainda assim, sempre só.

Se você tem um general dentro, "Estanis",
precisa evitar os coronéis por perto,
com cabos que acreditam, "Estanis",
basta pra ir levando.

Só, só, sempre só, me deixaram sempre só,
Ramon ao sol, Miquel no céu, Josep você sempre nos limbos,
Tomara, sempre só...

Depois você passa por Ganduxer
e leva pro TNC. TNC.
Aquele cara tem um péssimo caráter
mas serve pra jogar Macbets,
que país, que gente...

E depois, o que eu dizia "Estanis", o que eu disse...
e depois... tanto faz o depois,
me importa um pouco o depois, eles que se virem com o depois,
o depois, já vai vir, o depois, porque você quer,
pra que eu quero o depois, "Estanis"!

Composição: