Rosa
Ningen sabê ken ke Róza é
Nen un amige, ningen konxe-l
Se oliar vaziu ten tónte segrede
N t'oiá-l tude dia ta pasá
Dondê k'el ben pondê k'el bai
Sen un surris pa konsolá-l
T'andá pa kónte, el é diskunfióde
Txeu ves el ta falá el so
El ten un koza diferente
Róza ben, ben vivê
Róza ben, ben vivê
Na se andar N ta duvinhá
Ke na fantazia el ta vivê
I la ses mede ta bri en flor
Tónte de ves N kis pegá-l na mon
I dze-l kma vida ten valor
Ma tenpe korrê ladera bóxe
I un dia Róza ka parsê
Sónbra de tristéza nvadi-m nha kamin
Nunka más ningen sube del
I se oliar vivê na mi
I un dia Róza ka parsê
Sónbra de tristéza nvadi-m nha kamin
Nunka más ningen sube del
I se oliar vivê na mi
Róza ben, ben vivê
Róza ben, ben vivê
Rosa
Ninguém sabe quem é a Rosa
Nem um amigo, ninguém a conhece
Se o olhar vazio tem tanto segredo
Eu te olho todo dia passar
De onde ele vem, pra onde ele vai
Sem um sorriso pra confortá-lo
Você vai contar, ele é desconfiado
Muitas vezes ele fala só
Ele tem uma coisa diferente
Rosa vem, vem viver
Rosa vem, vem viver
Na sua caminhada eu vou adivinhar
Que na fantasia ele vai viver
E suas flores vão brotar
Toda vez eu quero pegar na mão
E dizer que a vida tem valor
Mas tem que correr, ladeira abaixo
E um dia a Rosa vai sumir
Sombra de tristeza invade meu caminho
Nunca mais ninguém sobe aqui
E se o olhar viver em mim
E um dia a Rosa vai sumir
Sombra de tristeza invade meu caminho
Nunca mais ninguém sobe aqui
E se o olhar viver em mim
Rosa vem, vem viver
Rosa vem, vem viver