Prou Fingir L'orgasme
Farts de desenganys
i de falses promeses
i cansats que els anys
només fruitin rovell,
tips de ser cornuts
i pagar les cerveses,
que tot aparell
vagi amb control remot,
que voler omplir el got
esdevingui estrambòtic:
sigui predicar en el desert;
que un xerraire expert
amb un programa hipnòtic
acusi els de dins,
la cel·la de botxins.
Vam aprendre, drets,
A aguantar la ignomínia
com si les parets
fossin on decidim
Vam aprendre a no
Travessar mai la línia
que el somni sublim
nasqués en despertar
Però si vam confiar
Que es captés la indirecta
no veig que ningú
se senti al·ludit
Ja que hem decidit
Quin camí és el correcte
no sé que carall
fem plànol amunt i avall.
Ja n'hi ha prou
ja n'hi ha prou
de fingir l'orgasme,
de deixatar l'ou.
Quan demanem vianda
Escalfant la cassola
acabem menjant
sofregit solament
De truita prou n'hi ha:
Francesa o espanyola
Quin desplegament
D'imaginació!
Si dins nostre no
Hem estat per punyetes
i hem viscut on ens
van privar
ara cal tornar
a recollir les maletes
estripar el paper.
i dir-los
Prou Fingir o Orgasmo
Chega de desilusões
E de falsas promessas
E cansados que os anos
Só tragam ferrugem,
Cheios de ser traídos
E pagar as cervejas,
Que tudo funcione
Com controle remoto,
Que querer encher o copo
Se torne algo absurdo:
É como pregar no deserto;
Que um tagarela experiente
Com um programa hipnótico
Acuse os de dentro,
A cela dos algozes.
Aprendemos, de pé,
A suportar a ignomínia
Como se as paredes
Fossem onde decidimos.
Aprendemos a não
Nunca cruzar a linha
Que o sonho sublime
Nascesse ao despertar.
Mas se confiamos
Que a indireta fosse captada
Não vejo ninguém
Se sentir aludido.
Já que decidimos
Qual caminho é o certo
Não sei que caralho
Estamos fazendo plano pra cima e pra baixo.
Já chega
Já chega
De fingir o orgasmo,
De jogar fora o ovo.
Quando pedimos comida
Aquecendo a panela
Acabamos comendo
Só refogado.
De omelete já tem bastante:
Francesa ou espanhola.
Que desplante
De imaginação!
Se dentro de nós não
Fomos porra nenhuma
E vivemos onde nos
Privaram,
Agora é hora de voltar
A pegar as malas,
Rasgar o papel.
E dizer-lhes.