395px

Amargo

Mesclat

Fel

Aquell estiu van anar morint tots
els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem
a perdre tot.

Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l'Ebre baixar
aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.

Fel, Fel, Fel,
del que n'era mel.

Prou que proven d'esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l'Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s'obrien
deixaven anar la llavor.

Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar
la carena
amb la derrota el van marcar
com bestiar.

I van empastifar la societat viva
d'una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l'Ebre a malvendre
l'aigua
els assassins tornen sempre al lloc
del crim.

Amargo

Aquele verão foram morrendo todos
os sonhos,
a liberdade caiu no meio do outono,
a grotesca rotina se repetia
e os mesmos de sempre voltavam
a perder tudo.

Cent quinze dias durou a batalha,
baixava vermelho o rio, vermelho de sangue,
os que viram o Ebro descer
naqueles dias
asseguram ter visto um país chorando.

Amargo, Amargo, Amargo,
do que era mel.

Já tentaram apagar-nos
essa história da cabeça,
ignorando que os cromossomos
trazemos a memória cravada.
Na Batalha do Ebro
caiu em combate a razão,
os punhos dos mortos quando se abriam
liberavam a semente.

Terra seca, trincheiras abandonadas
como mãos calejadas de trabalhar.
E aquele que não conseguiu
subir a crista
com a derrota foi marcado
como gado.

E mancharam a sociedade viva
de uma mediocridade que ainda sofremos.
E agora voltam ao Ebro para malvender
a água
os assassinos sempre voltam ao lugar
do crime.