Inici de Càntic En El Temple
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Início de Cântico no Templo
Agora digam: "A giesta floresce,
por todo o campo há vermelho de papoulas.
Com a nova foice começamos a ceifar
o trigo maduro e com ele, as ervas daninhas."
Ah, jovens lábios abertos depois
da escuridão, se soubessem como a aurora
nos demorou, como é longo esperar
um levante de luz na escuridão!
Mas vivemos para salvar-vos as palavras,
para devolver-vos o nome de cada coisa,
para que seguissem o caminho reto
de acesso ao pleno domínio da terra.
Olhamos bem longe do deserto,
descíamos ao fundo do nosso sonho.
Cisternas secas tornam-se cumes
subindo por degraus de horas lentas.
Agora digam: "Nós ouvimos
as vozes do vento pelo alto mar de espigas."
Agora digam: "Nos manteremos fiéis
para sempre ao serviço deste povo."