L'única Seguretat
L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.
Content tornaria a ser
el xiquet que va jugant,
absent, pel mig del carrer,
d'aquell meu carrer d'abans.
Carrer on jugàvem tots,
els més menuts i els més grans,
carrer de terra i de pols,
que així era el carrer Blanc.
Tinc necessitat d'amor,
cada día al meu costat,
de saber que tu em fas cas
i que no et perdré cantant.
Que el treball quotidià
de trobar unes paraules
que diguen exacte i clar
el que jo sent junt amb altres,
no vull que em puga trencar
el goig d'haver-te trobat
un dia ja fa molts anys
a la ciutat bruta i plana.
Octubre em porta records
que si estic sol em fan mal:
el temps rosega constant
els millors anhels del cor.
Com sempre que vas al lloc
on et varen fer possible,
jo t'escric una cançó
que és, potser, incomprensible.
L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.
A Única Segurança
A única segurança,
as raízes das minhas dúvidas,
vem forte quando você vai,
tanto se você acredita quanto se duvida.
Feliz eu voltaria a ser
o garoto que vai brincando,
ausente, no meio da rua,
daquela minha rua de antes.
Rua onde jogávamos todos,
os menores e os maiores,
rua de terra e de poeira,
era assim a rua Branca.
Eu preciso de amor,
todo dia ao meu lado,
de saber que você me escuta
e que não vou te perder cantando.
Que o trabalho cotidiano
de encontrar umas palavras
que digam exato e claro
o que eu sinto junto com outros,
não quero que possa quebrar
a alegria de ter te encontrado
um dia já faz muitos anos
na cidade suja e plana.
Outubro me traz lembranças
que se estou só me fazem mal:
o tempo roeu constante
os melhores anseios do coração.
Como sempre que você vai ao lugar
onde te tornaram possível,
eu te escrevo uma canção
que é, talvez, incompreensível.
A única segurança,
as raízes das minhas dúvidas,
vem forte quando você vai,
tanto se você acredita quanto se duvida.