Si S'apartessin Els Núvols (La Flor de La Lògica)
Des del balcó de casafont,
La lluna sota busa,
La broma prenya la vall
I el cel és net I un núvol orfe
Fràgil harmonia,
L'univers dorm ple de vida,
De nit tot s'aguanta
Si és que res no s'aparta
Si s'apartés la nit cauria el son,
Si s'apartés el son cauria el somni.
Tens el llit tan prim com la porta de l'infern
Des dels boscos de la selva,
El sol a l'aigua d'ora,
Crema la llum cada fulla,
Tres camins porten al riu
Savis rojalets
Voregen cingles de sacra erecció,
De dia tot s'aguanta
Fins que res no s'aparti
Si s'apartés l'aire cauria el cel,
Si s'apartessin els núvols cauria déu
Riu fins que s'aparti el fil daurat que et deixa ser
Si se t'apartés el coll et cauria la cara
Se nuvens vadios (flor Logic)
Da varanda Casafont,
A lua sob busa,
A piada Vale grávida
E o céu é órfão clara e nuvem
Fragile harmonia
O universo dorme cheio de vida,
Evening tudo defensável
Se nada se afasta
Se a queda desviado dormindo à noite,
Se a queda desviado sono dormindo.
Já a cama tão fino quanto o portão do inferno
A partir das florestas da selva
O sol na água uma hora,
Creme claro cada folha,
Três caminhos levam ao rio
Rojalets sábios
Falésias Sagrados revestem ereção
Todos defensável dia
Portanto, nada se afasta
Se céu ar desviado cairia,
Se Deus separa cair das nuvens
Rio até que afasta o fio de ouro que lhe permite ser
Se você abandonar seu pescoço você cair rosto