Inqui-missió
Fa mil anys grabada en pedra
una mà immortal assenyala el cami
als soldats de Deu,
trobaran les portes blanques
d'un infern tot ple de verges i sants
que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
que els condemna a l'oblit etern.
Tamada:
No demanen perdó,
son la perfeccio
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
son amics de la mort,
maten sempre amb la ma de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.
Veig passar les hores mortes
assegut davant la imatge del mal
perduda en el cami
per cada any deu mil misèries
han omplert el món amb fulles de sang
dels soldats de Déu.
Mentre sonen les campanes
que els recornen de l'oblit etern.
Tomada
Sento crits dins de la boira
és la veu d'aquells que han perdut el seu nom
pels camins del món,
és la mà grabada en pedra
un punyal immens que talla el fort vent
quan porta la raó.
Mentre sonen les espases
enmig d'aquell infem etern.
Inqui-missió
Faz mil anos gravada em pedra
uma mão imortal aponta o caminho
para os soldados de Deus,
eles encontrarão as portas brancas
de um inferno cheio de virgens e santos
que morrem toda noite
Enquanto do lado de fora cai a espada
que os condena ao esquecimento eterno.
Refrão:
Não pedem perdão,
são a perfeição
matam sempre com a mão do anjo
somos a Inquisição,
são amigos da morte,
matam sempre com a mão do anjo
o seu rosto é amor
seus olhos são a morte
matam sempre com a mão do anjo.
Vejo passar as horas mortas
sentado diante da imagem do mal
perdida no caminho
por cada ano dez mil misérias
encheram o mundo com folhas de sangue
dos soldados de Deus.
Enquanto soam os sinos
que os recordam do esquecimento eterno.
Refrão
Sinto gritos dentro da neblina
é a voz daqueles que perderam seu nome
pelos caminhos do mundo,
é a mão gravada em pedra
um punhal imenso que corta o vento forte
quando traz a razão.
Enquanto soam as espadas
no meio daquele inferno eterno.