Dauðalogn

Heimur hljóðlátur
Hreyfist ei hár lað í
Hljómar grafarþögn
Enginn vaknaður
Enginn taktur hraður
Algert dauðalogn

Enn á eðal tél
Lýðar gætúr birta von
Gegnum mér sjá logn
Allt toginá alða

Við áttan er greið
Ferðamönnum og mér
Fyllir fjallasal
Þetta bergmálar
Bergmálar í höfðum
Úti dauðalogn

Enn á eðal tél
Lýðar gætúr birta von
Gegnum sjá logum mér
Nú signu vast að unðum til von
Morguni vætur
Allt sítt logngára stað
Og múkk árast í
Og múkk brjótum í dauðalogn

Calmaria

Mundo silencioso
O alto mar não se move
Parece o silêncio de um túmulo
Ninguém está acordado
O tempo passa lento
Calmaria total

No entanto, é nobre acreditar
Que as pessoas podem ter esperança
Eu vejo através da calma
Tudo o que leva pelos séculos

Nós percebemos, é fácil
Turistas e eu
Preenchemos as montanhas
Isso ecoa
Ecoa em nossas cabeças
Há calmaria

No entanto, é nobre acreditar
Que as pessoas podem ter esperança
Através das chamas eu vejo
Um barco escuro que devaneia de esperança
Uma chuva pela manhã
Causando calmas ondulações
E um ataque de gaivota
Aquela que invade a calmaria

Composição: