395px

Horas Bruxas

Sopa De Cabra

Hores Bruixes

Mil moviments distants,
tot va canviant,
de color i forma, d'expresivitat.
Perdut vaig variant.
vol d'estornells xisclant,
dibuixats en l'aire.
Pintant el cel,
amb balus, amb grocs i amb verds,
a contrallum, amb òxids i vermells.
Amb núvols vells, amb bells ocells.
sempre en present intens.
tot travessant el temps.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense alè, ben blanc.
perdent el pols, ben fred.
buscant respostes als perquès.
Sota un satèl.lit espatllat.
sense òrbita girant.
calidoscòpic el meu cap.
Els astres sento estèrils.
el sistema es va enfonsant.
l'amor és un misteri, no enten de llibertat.
Difós vaig barrejant ingeni amb sons.
caliu amb marbre.
silenci amb sensacions.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit caient m'abraça.
I ja la mort no tindrà cap domini,
confosos tots amb l'aire i el vent.
tindrem estrelles vora els peus i els colces,
sogirem de nou si ens enfonsem.
si els amants es perden, no es perdrà l'amor
i encara que enfollíssim tindrem seny.
confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini,
no tindrà cap domini, cap domini.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit em té i m'abraça.
I el sol vindrà, la lluna marxarà i tornarà a casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit se'n va, s'escapa.

Horas Bruxas

Mil movimentos distantes,
tudo vai mudando,
de cor e forma, de expressividade.
Perdido vou variando.
vôo de estorninhos gritando,
desenhados no ar.
Pintando o céu,
com azuis, com amarelos e com verdes,
a contraluz, com óxidos e vermelhos.
Com nuvens velhas, com belos pássaros.
sempre em presente intenso.
tudo atravessando o tempo.
O sol se vai, a lua vem me buscar e saímos juntos de casa.
no espelho, reflete sem imagem, a noite caindo me pega.
Acordo sem fôlego, bem branco.
perdendo o pulso, bem frio.
buscando respostas para os porquês.
Sob um satélite quebrado.
sendo órbita girando.
calidoscópico minha cabeça.
As estrelas sinto estéreis.
o sistema está afundando.
o amor é um mistério, não entende de liberdade.
Difuso vou misturando engenho com sons.
calor com mármore.
silêncio com sensações.
O sol se vai, a lua vem me buscar e saímos juntos de casa.
no espelho, reflete sem imagem, a noite caindo me abraça.
E já a morte não terá domínio algum,
confusos todos com o ar e o vento.
temos estrelas aos pés e nos cotovelos,
vamos mergulhar de novo se afundarmos.
se os amantes se perdem, o amor não se perderá
e mesmo que enlouquecêssemos teremos juízo.
confusos todos com o ar e o vento
E já a morte não terá domínio algum,
não terá domínio algum, domínio algum.
O sol se vai, a lua vem me buscar e saímos juntos de casa.
no espelho, reflete sem imagem, a noite me tem e me abraça.
E o sol virá, a lua vai embora e voltará para casa.
no espelho, reflete sem imagem, a noite se vai, se escapa.

Composição: Sopa De Cabra