Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà

Varen passar ampolles I anys
I en siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del ter
Però ell mai no s'hi tirava

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà

Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà

I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no es suicidi
Potser ho deixi fins demà

Fins demà

Fins demà

Composição: Adrià Prat Pérez / Roger Pueyo Centelles