Amb Els Anys
S'ha de llevar
tot just quan l'alba es desfà
i cantar.
De bar en bar,
amb la guitarra entre les mans,
s'ha fet gran.
Se n'ha cansat
d'empaitar un somni daurat,
i amb els anys,
s'ha acostumat
a compartir amb la soledat,
desenganys.
Somnis que es desfan
pels carrers d'una ciutat.
Dies que ja mai més tornaran...
Segueix gola avall cantant...
Txu, txu, ru,
Txu, ru, txu...
Dormint pels bancs,
convertint en noves llars
cada indret.
Arracerat
a tres monedes
que han deixat
al seu barret.
I mentre no arriba l'estiu
busca raons per estar viu.
Canta per sortir de la foscor,
la vella cançó que diu...
Txu, txu, ru…
Com os Anos
Tem que acordar
logo quando a aurora se desfaz
e cantar.
De bar em bar,
com o violão nas mãos, ui crescendo.
Cansou-se
de correr atrás de um sonho dourado,
e com os anos,
se acostumou
a dividir com a solidão,
desilusões.
Sonhos que se desfazem
pelas ruas de uma cidade.
Dias que nunca mais voltarão...
Segue cantando ladeira abaixo...
Txu, txu, ru,
Txu, ru, txu...
Dormindo nos bancos,
transformando em novos lares
todo canto.
Apertado
a três moedas
que deixaram
no seu chapéu.
E enquanto o verão não chega
procura razões pra estar vivo.
Canta pra sair da escuridão,
a velha canção que diz...
Txu, txu, ru…