Deixa'm Que Caiga
Dolor, soroll de passes
Diuen que viu en descontrol
Plora d'alegria, riu quan no deuria
Viu amagat baix els llençols
Temors, ressonen frases
Fantasmes parlen al subsòl
Monstres d'un món interior inabastable
En realitat mai ha estat sol
Vaig perdre el nord
Vaig perdre el nord
Si el perd de nou deixa'm que caiga
Qui sap on va? Qui sap què vol?
Camí del sud perdent el nord
Soledat
Per lliurar el seu combat
Viu en un estat d'alerta
Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom
Pesa també l'existència
"Francomiradors" viuen al balcó
Parles, crides, i ningú contesta
Cau i mor un món, sols ho note jo?
La locura està d'oferta
I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc
Venen en mil formes
I tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més
Venen en mil formes
I venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més
Llums es tornen ombres
Deixe-me cair
Dor, barulho de passos
Dizem que ele vive fora de controle
Ela chora de alegria, ri quando não deveria
Ele vive escondido sob os lençóis
Medos, frases ressoam
Fantasmas falam no subsolo
Monstros de um mundo interior inatingível
Ele nunca esteve realmente sozinho
Eu perdi o norte
Eu perdi o norte
Se ele perder de novo, deixe-me cair
Quem sabe para onde ele está indo? Quem sabe o que ele quer?
Estrada sul perdendo o norte
Solidão
Para entregar sua luta
Ele vive em estado de alerta
Pese as músicas, pese tudo, conduza pensamentos
A existência também pesa
"Francomiradores" moram na varanda
Você fala, você grita, e ninguém responde
Um mundo cai e morre, só eu percebo?
Loucura está em oferta
E quando os golpes vêm de repente, eu penso sobre isso e entendo você
Eles vêm em mil formas
E tudo se move, e tudo fica escuro, e os monstros querem mais
Eles vêm em mil formas
E eles vendem medos, e eles vendem lágrimas, e eles sempre querem mais
Luzes se tornam sombras