395px

Os Beatles

ZOO Posse

La Dels Beatles

Trau la botella de vi, para taula i mantell
Com per a una boda, com per al rei
Tria un vestit que no estiga de moda
Sense vergonya, sense remei

Ret-li homenatge a la mort del teu odi
Crida, salvatge, la fe del convers. Uff
Cauen com a mosques a la mel, pleitesia
Tant no volaven, no eren ocells, no
Posaven trampes, posaven frens, contaven
Coses

Pensen que saben, saben que tens
I no fluixen ni en ràpid ni en lent
Toni, sap per dimoni, i sap més per vell
Sent les pulletes per aire, per mar
Posen de luxe, rapegen tan mal
I diuen boles, van a les modes, malgasten bolis
No calen pedres, cauen a soles

És la clau i no el martell
No és la ploma, és el pinzell
Tots guardem un secret
Una fe: Jura, promet
Ni retrets, ni flors, ni lleis
No és el cor, són els budells
Eixe pis està net?
Besaran per on xafe el monet

Tan tard, sempre tan tard
No canvia mai la persona
Canvia el grau de soledat
I el mal, pesa a les mans

Perquè els marrons es fan bola
I el talent que s'ha amagat
I els remou més el passat
Records que no alimenten, records que donen fam
Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre

Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles
Que li falta força al vers
Però amic, no em crucifiques
Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més

Os Beatles

Retire a garrafa de vinho, para mesa e manto
Quanto a um casamento, quanto ao rei
Escolha um vestido que não esteja na moda
Sem vergonha, sem remédio

Preste homenagem à morte de seu ódio
Chame, selvagem, a fé do convertido. Uff
Eles caem como moscas no mel, implorando
Eles não voavam tanto, não eram pássaros, não
Eles montaram armadilhas, travaram, contaram
Coisas

Eles pensam que sabem, eles sabem que você tem
E eles não fluem rápido ou lento
Toni, sabe pelo demônio, e sabe mais pelos velhos
Sinta as frangas pelo ar, pelo mar
Eles posam de luxo, eles fazem rap tão mal
E eles dizem bolas, eles vão para a moda, eles gastam canetas
Nenhuma pedra é necessária, eles caem por conta própria

É a chave e não o martelo
Não é a caneta, é o pincel
Todos nós guardamos um segredo
Uma fé: Jure, prometa
Sem censuras, sem flores, sem leis
Não é o coração, é a coragem
Esse chão está limpo?
Eles vão se beijar onde a moeda cair

Tão tarde, sempre tão tarde
Nunca muda a pessoa
Isso muda o grau de solidão
E o mal pesa em suas mãos

Porque os marrons fazem uma bola
E o talento que foi escondido
E o passado os mexe mais
Memórias que não se alimentam, memórias que morrem de fome
Prontos, mas abandonados, os eixos estavam sempre prontos

Eu sei que você gosta mais dos Beatles
Que o versículo carece de força
Mas amigo, não me crucifique
Aquele que faz tudo o que pode, nunca é obrigado a mais

Composição: