Presoners (feat. Mafalda)
No veiem més que figures borroses
I fang
Siluetes d'herois que es desfan
Llums es reflecten a un mur que era blanc I
Ara es negre
Soles ens queden angoixa I asfalt
Portem endins un esclau I un guardià
Tots presoners d'un fracàs col·lectiu
Fa uns quants segles
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! El guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntat, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què frágil és l'esperança del pobre
Ohhh
Què fàcil és per a alguns levitar
Ooh
No veiem més que siluetes I ombres
El cap I el cor sempre en obres
D'aquella pols estos fangs
No escoltem més que promeses
Castells de gegants
A catedrals obsoletes
Santificant el consum
Amb fidels comulgant
Arreplegant les molletes
Amors prohibits, penitències
Pecats I profans
Les esperances desfetes
Ningú pot moure's
El cap I el cor sempre en obres
Guardant als morts en cunetes
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntats, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què fràgil és l'esperança del pobre
El carceller és un presoners més
Té les pupil. Les blanques I negres les dents
T'envie una senyal del meu paisatge intern
5446 el meu número de pres
Pitis I llibres, plaers possibles
A la penitenciaria els pecats no s'expien
Llepe els barrots pensant que són de caramel
Tot el meu regne per un trosset de cel
Prisioneiros (feat. Mafalda)
Não vemos nada além de figuras borradas
E lama
Silhuetas de heróis caindo aos pedaços
As luzes são refletidas em uma parede branca
Agora é preto
Ficamos com angústia e asfalto
Trazemos um escravo e um guardião
Todos os prisioneiros de um fracasso coletivo
Alguns séculos atrás
Torrada E acredita-se que a rainha seja a mais digna
A malvada também está assistindo ele
Firme !! O guarda se sente como um homem insignificante
Leões caçados, queda livre E vão
Em um séquito derrotado e condenado
Bonecos do sistema, donos da boneca quebrada
Salgueiros, carne de prisão
Meu reino inteiro para se sentir mais real
Ooh
Quão frágil é a esperança dos pobres
Ohhh
Como é fácil para alguns levitarem
Ooh
Não vemos nada além de silhuetas e sombras
A cabeça e o coração sempre em obras
Desse pó essas lamas
Não ouvimos nada além de promessas
Castelos de gigantes
Em catedrais obsoletas
Santificando o consumo
Com comunhão fiel
Pegando os muffins
Amores proibidos, penitências
Pecados e profano
Esperanças despedaçadas
Ninguém pode se mover
A cabeça e o coração sempre em obras
Mantendo os mortos em valas
Torrada E acredita-se que a rainha seja a mais digna
A malvada também está assistindo ele
Firme !! E o guarda se sente como um homem insignificante
Leões caçados, queda livre E vão
Em um séquito derrotado e condenado
Bonecos do sistema, donos da boneca quebrada
Executores de testamentos, carne de prisão
Meu reino inteiro para se sentir mais real
Ooh
Quão frágil é a esperança dos pobres
O carcereiro é mais um prisioneiro
Ele tem alunos. Dentes brancos e pretos
Estou lhe enviando um sinal da minha paisagem interior
5446 meu número de prisioneiro
Pitis E livros, possíveis prazeres
Na penitenciária, os pecados não são expiados por
Lamber as barras pensando que são doces
Todo o meu reino por um pedaço do céu