O Terra
O terra ruda di l’alti muntagni
Sempri incristata d’una nevi bianca
Senti anc’avà crescia tanti lagni
Ma di sfidà u mondu ùn sè stanca.
O terra sbancata da li frusteri
Li to ochji sò li surgenti chjari
Chì lasciani scappà li so misteri
Senza chì mai qualunqua I pari.
O terra chì sott’à nimu ti stracqui
Stendu sempri ritta in I turmenti
Hà vistu scorra tanti è tanti acqui
È t’ani assaltatu tamanti venti.
O terra ricolma ad umanità
In senu à tè stani l’ossi sdrutti
Sò da no sumenti di libertà
È ribombani I so voci muti.
O terra di I lochi in rivolti
Ùn semu micca omini è donni morti
È mancu bramenu d’essa sipolti
Fin tantu à facci a nostra sorti.
A Terra
A terra dura dos altos montes
Sempre coberta de uma neve branca
Senti que ainda cresciam muitos lamentos
Mas de desafiar o mundo não se cansa.
A terra desmatada pelos madeireiros
Teus olhos são as fontes claras
Que deixam escapar seus mistérios
Sem que nunca alguém os pare.
A terra que sob ninguém se rasgou
Sempre de pé nos tormentos
Viu correr tantos e tantos rios
E te assaltaram ventos violentos.
A terra repleta de humanidade
Em teu seio estão os ossos soltos
São de nós sementes de liberdade
E ecoam suas vozes mudas.
A terra dos lugares em revolta
Não somos homens e mulheres mortos
E nem desejamos estar sepultados
Até que façamos a nossa sorte.
Composição: Jean-Claude ACQUAVIVA / Rinatu COTI