Primer món

Primeiro Mundo

Primer món

No começo de tudo, quando em um sorteio estranho com a vida fomos premiados, nascemos sem falta de nada e, ao mesmo tempo, sem nada que sobrasse. Saímos para a rua, e entre casa e casa uma mão aparecia de um rosto imóvel, com olhos feridos e suplicantes que nos lançavam olhares pedindo a vida.Al principi de tot quan en un estrany sorteig amb la vida vam ser premiats , vam néixer sense falta de res i a l'hora sense res que ens sobrara. Sortirem al carrer, i entre casa i casa una mà assomava des d'un rostre quiet, amb uns ulls ferits i suplicants que ens llançaven mirades demanant-nos la vida.

E vimos como a persiana que escurecia nossos olhos se abriu de repente, e nos faz ver o que é a vida, a vida dela, dia após dia, noite após noite.I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obrí de sobte, i ens fa veure el que és la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
E assim, cidade a cidade, rua a rua, entre monumentos e obras de arte que você observa com indiferença, nos afastando do rio da miséria, sentindo fluir sua viscosidade ao nos darmos conta do que ninguém quer olhar, acreditar que existe, mas se todos mergulhássemos nesse mundo de dor, faríamos dele o nosso, tentaríamos mudar a realidade.I així ciutat a ciutat, carrer rere carrer, entre monuments i obres d'art que mires amb passivitat, apartant-nos del riu de la misèria, sentint fluir la seva viscositat al ser conscients d'alló que ningú vol mirar, creure que existeix, però si tots ens submergirem en aquest mon de dolor, el férem nostre intentaríem , canviar la realitat .

E vimos como a persiana que escurecia nossos olhos se abriu de repente, e nos faz ver o que é a vida, a vida dela, dia após dia, noite após noite.I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obrí de sobte, i ens fa veure el que és la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.