395px

Viagem Etílica

Ammoníac

Viatge etíl·lic

Són sorprenents els camins
de la teva ment
perversament estranya.
Com innocents individus
esperem a la porta
d'un avió que no s'enlaira.

Anem corrent cap a un lloc
que no sabem on és,
no hi ha cap pista d'on para.
Veurem conyac i licor
i vins que fan olors
i cerveses i moltes plantes
que fan volar la ment,
i surts de dintre teu.

És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.

I ara em desperto nu
perfectament alat.
M'he convertit en un àngel.
I llepo un tros de barnís
buscant cada matís.
I ara em surten escates

Sense pensar-ho més,
m'enfilo a la paret.
Sóc una sargantanai menjo mosques.
menjo suc d'escarabats
i sento com m'embriaga,
i se me'n va la ment,
i surto de dins meu.

És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.

Viagem Etílica

São surpreendentes os caminhos
na sua mente
perversamente estranha.
Como indivíduos inocentes
esperamos na porta
de um avião que não decola.

Corremos para um lugar
que não sabemos onde é,
não há nenhuma pista de onde para.
Veremos conhaque e licor
e vinhos que exalam aromas
e cervejas e muitas ervas
que fazem a mente voar,
e você sai de dentro de si.

É uma viagem estelar
queremos ir bem longe.
Do sofá, cruzamos o mar flutuante.
Nadamos entre as estrelas.
Estamos dentro do hiperespaço
em uma nave colorida
com verdes daltônicos, azuis e amarelos
e fugimos da realidade
fictícia, inversamente linear, do horizonte.

E agora eu acordo nu
perfeitamente alado.
Me tornei um anjo.
E lambo um pedaço de verniz
buscando cada matiz.
E agora me saem escamas.

Sem pensar mais,
eu me escalo na parede.
Sou uma lagartixa, como moscas.
Como suco de besouros
e sinto como me embriaga,
e minha mente se vai,
e eu saio de dentro de mim.

É uma viagem estelar
queremos ir bem longe.
Do sofá, cruzamos o mar flutuante.
Nadamos entre as estrelas.
Estamos dentro do hiperespaço
em uma nave colorida
com verdes daltônicos, azuis e amarelos
e fugimos da realidade
fictícia, inversamente linear, do horizonte.

Composição: