Càpsula D'emergència
A les mires del cel,
Ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
Entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d'h2o al sòtil despintat,
Entre sistemes solars, entre l'espai perdut.
L'astronauta camina amb la seguretat de saber
Que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
I no s'expressa obertament perquè no pot.
És així, l'astronauta,
I es mira el cel desconcertat:
Ones alfa, ones gamma.
Cápsula de Emergência
No olhar pro céu,
Ondas ultravioleta, infravermelho.
Entre o mergulhador e o peixe que não sabe pra onde vai,
Entre os ossos calcificados, células.
Borbulham partículas de h2o no teto descascado,
Entre sistemas solares, entre o espaço perdido.
O astronauta caminha com a certeza de saber
Que os ampères são a tensão dividida pela resistência.
Caminha sem escrúpulos pra ser quem é,
E não se expressa abertamente porque não consegue.
É assim, o astronauta,
E olha pro céu confuso:
Ondas alfa, ondas gama.
Composição: Joan Miguel Oliver