395px

Como uma Bolha

Antònia Font

Com Una Bombolla

He ressuscitat,
He obert els ulls i vos he aplegat
Que me regàveu es desert,
Ara no florirà en tot s'hivern.

Demà me trobaré
Piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
Pianos de coa que s'encén,
Se fonen de música i de plaer.

Desil·lusionat,
M'ha travessat un colador,
Però ja estic millor,
Només un poc deshidratat.

Desenamorat,
He arribat tard i m'ho he perdut,
Què vas de brut!
T'haurem de reciclar.

M'he embarassat,
Què faré ara amb aquest infant,
Que no vol creure, és tan petit,
Menja pastilles de colorins.

Sense llit estic malalt,
Ficcions i realitats,
Sa tele me vetla,
He dormit en es sofà.

Avorrit i entotsolat
He descobert un bon amic,
És una neurona
Que me ven sa llibertat.

Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.

Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.

He ressuscitat,
He obert els ulls i vos he aplegat
Que me regàveu es desert,
Ara no florirà en tot s'hivern.

Demà me trobaré
Piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
Pianos de coa que s'encén,
Se fonen de música i de plaer.

Sense llit estic malalt,
Ficcions i realitats,
Sa tele me vetla,
He dormit en es sofà.

Avorrit i entotsolat
He descobert un bon amic,
És una neurona
Que me ven sa llibertat.

Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.

Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.

Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.

Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.

Como uma Bolha

Eu ressuscitei,
Abri os olhos e juntei vocês
Que me entregavam o deserto,
Agora não vai florescer no inverno.

Amanhã vou me encontrar
Com piscinas, nenúfares, flor de amendoeira,
Pianos de cauda que se acendem,
Se fundem em música e prazer.

Desiludido,
Me atravessou um coador,
Mas já estou melhor,
Só um pouco desidratado.

Desapaixonado,
Cheguei tarde e perdi a chance,
Que porra é essa!
Vamos ter que reciclar você.

Estou grávido,
O que vou fazer agora com essa criança,
Que não quer acreditar, é tão pequeno,
Come balas coloridas.

Sem cama estou doente,
Ficções e realidades,
A TV me vigia,
Dormir no sofá.

Entediado e desolado
Descobri um bom amigo,
É um neurônio
Que me traz liberdade.

Fecha a porta e sai pela janela
Como uma bolha de sabão,
Você vai estourar e será uma tempestade
Que vai trovejar até o horizonte.

Você vai descer e regar a terra,
Toma vitaminas a semente
De uma formiga que aspira a ser um cometa
E poeta de ofício no outono.

Eu ressuscitei,
Abri os olhos e juntei vocês
Que me entregavam o deserto,
Agora não vai florescer no inverno.

Amanhã vou me encontrar
Com piscinas, nenúfares, flor de amendoeira,
Pianos de cauda que se acendem,
Se fundem em música e prazer.

Sem cama estou doente,
Ficções e realidades,
A TV me vigia,
Dormir no sofá.

Entediado e desolado
Descobri um bom amigo,
É um neurônio
Que me traz liberdade.

Fecha a porta e sai pela janela
Como uma bolha de sabão,
Você vai estourar e será uma tempestade
Que vai trovejar até o horizonte.

Você vai descer e regar a terra,
Toma vitaminas a semente
De uma formiga que aspira a ser um cometa
E poeta de ofício no outono.

Fecha a porta e sai pela janela
Como uma bolha de sabão,
Você vai estourar e será uma tempestade
Que vai trovejar até o horizonte.

Você vai descer e regar a terra,
Toma vitaminas a semente
De uma formiga que aspira a ser um cometa
E poeta de ofício no outono.

Composição: Joan Miquel Oliver