Ses Meves Mans
Sempre tendré sa bellesa
De ses meves mans intactes,
Sempre tendré sa duresa
Des meu cor com una pedra.
Sempre seré transparent
Com un tel de ceba,
A sa teva mirada infinita,
En es teu castigar de princesa.
Me'n engronsaré com un àngel
Dins es meu paracaigudes
I aniré fins a sa lluna
Dins es teu parapujades.
Dins el cel que s'ajunta amb la mar
Ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
Ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
Que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
Es pterodàctils són es meus germans.
Sempre tendré sa bellesa
De ses meves mans intactes,
Sempre tendré sa duresa
Des meu cor com una pedra.
Sempre seré transparent
Més que un tel de ceba,
A sa teva mirada incisiva,
En es teu mossegar d'espardenya.
Dins el cel que s'ajunta amb la mar
Ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
Ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
Que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
Es pterodàctils són es meus germans.
Dins el cel que s'ajunta amb la mar
Ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
Ses estrangeres mengen gelat.
Minhas Mãos
Sempre terei a beleza
Das minhas mãos intactas,
Sempre terei a dureza
Do meu coração como uma pedra.
Sempre serei transparente
Como uma camada de cebola,
No teu olhar infinito,
No teu castigo de princesa.
Vou me balançar como um anjo
Dentro do meu paraquedas
E vou até a lua
Dentro do teu abrigo.
No céu que se junta com o mar
Os canários vão voar.
Nas azinheiras e nos pinheiros
As estrangeiras comem sorvete.
No céu não é por falta de espaço
Que eu não viva como um animal.
Nas azinheiras e nos pinheiros
Os pterodáctilos são meus irmãos.
Sempre terei a beleza
Das minhas mãos intactas,
Sempre terei a dureza
Do meu coração como uma pedra.
Sempre serei transparente
Mais que uma camada de cebola,
No teu olhar incisivo,
No teu morder de espadrilha.
No céu que se junta com o mar
Os canários vão voar.
Nas azinheiras e nos pinheiros
As estrangeiras comem sorvete.
No céu não é por falta de espaço
Que eu não viva como um animal.
Nas azinheiras e nos pinheiros
Os pterodáctilos são meus irmãos.
No céu que se junta com o mar
Os canários vão voar.
Nas azinheiras e nos pinheiros
As estrangeiras comem sorvete.
Composição: Joan Miquel Oliver