Tristesa
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
Dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
De paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
D'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
Sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
D'aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pel.lícules només,
De matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
De paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
D'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
Tristeza
A tristeza dorm na terra, a tristeza,
A tristeza se despenca com o céu pelas estrelas.
E meu barco de terra pesca noite e dia
Dentro das ruas de uma piscina.
As estrelas tão longe, a distância, a tristeza,
Dentro das auroras a tristeza se destila e se evapora.
E minhas nuvens aquáticas perdem gota a gota
Todo seu peso, suas sombras.
Do meu céu insuficiente, da chuva mineral,
De guarda-chuvas na neve.
De árvores tão indiferentes, de relógios parados,
De sentimentos impossíveis.
A tristeza dorme na terra, a tristeza,
A tristeza é uma música austro-húngara e vermelha.
E meu barco de terra pesca noite e dia
Dentro das ruas de uma piscina.
E minhas nuvens aquáticas perdem gota a gota
Todo seu peso, suas sombras.
Dos meus vidros embaçados, de solstícios no inverno,
De aerostáticos ancorados.
De ruas abandonadas, de filmes apenas,
De manhãs difusas.
Do meu céu insuficiente, da chuva mineral,
De guarda-chuvas na neve.
De árvores tão indiferentes, de relógios parados,
De sentimentos impossíveis.
A tristeza, a alegria, a tristeza.
Composição: Joan Miquel Oliver