Batega La Ciutat
Som com un bomba que no falla
El micro en "on"
Tots preparats per la batalla
No cal perdre ni un segon
Hem de lluitar pel nostre món
Poesies clandestines m'acompanyen quan no estàs al meu llit
Paraules subratllades que hem porten a l'infinit
I m'obrin avingudes soterrades sense fi
Batega la ciutat dins de mi
Artèries taponades per semàfors d'una vida artificial
Que impregna tot l'oxigen de diners contaminats
Sirenes que s'apropen, sentinelles vigilant
La tristesa ofega als barris i no els deixa caminar
L'horitzó està segrestat per reformes laborals
Naixen amb els peus nugats, filles del patriarcat
El present està aturat, a la plaça del mercat, ja!
La flama pren la metxa ja!
Una paraula plena de esperança en cada vers
Un missatge que ressona per tot l'univers
Un desig en cada estel, fem pujar els decibels
Cridarem fins que fem tremolar el cel
No es tracta d'atacar, sinó de defendre'ns
De recórrer amb el pas ferm totes les sendes
Començar a volar
Haurem de demostrar
Ser els herois dels nostres contes i llegendes
Per estos boscos de ciment som indígenes
Les nostres arrels han estat regades amb llàgrimes
Ànimes, i el futur escrit en unes làmines
Escriurem les nostres pròpies pàgines
A cidade bate
Somos como uma bomba que não falha
O microfone em "on"
Tudo preparado para a batalha
Não há necessidade de perder um segundo
Nós devemos lutar pelo nosso mundo
A poesia clandestina me acompanha quando você não está na minha cama
Palavras sublinhadas que carregamos para o infinito
E infinitas avenidas abertas para mim
Bate a cidade dentro de mim
Artérias bloqueadas por semáforos de vida artificial
Ela permeia todo o oxigênio do dinheiro contaminado
Sereias se aproximando, sentinelas assistindo
Tristeza afoga os bairros e os impede de andar
O horizonte é sequestrado por reformas trabalhistas
Nascem descalços, filhas do patriarcado
O presente está parado, na praça do mercado, já!
A chama já leva o pavio!
Uma palavra cheia de esperança em todos os versos
Uma mensagem que ressoa por todo o universo
Um desejo em cada estrela, aumentamos os decibéis
Vamos gritar até fazermos o céu tremer
Não se trata de atacar, mas de nos defender
Para cruzar todos os caminhos com um passo firme
Comece a voar
Teremos que provar isso
Seja o herói de nossos contos e lendas
Por essas florestas de cimento, somos indígenas
Nossas raízes foram regadas com lágrimas
Almas e o futuro escrito em algumas folhas
Vamos escrever nossas próprias páginas