395px

Música nascida em La Ràbia

Aspencat

Música Naix de La Ràbia

Vull il.luminar com un fanal i amplificar cada senyal
de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
vull fer la barricada amb l'Ovidi i Victor Jara
i trencar l'apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.
Vull ser l'altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l'alegria dels pobles que s'alcen valents.
Vull ser l'altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m'esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d'aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions,
el bombo i la caixa i les seues pulsions.
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una
guerra per l'hegemonia de les posicions i en el meu camp de
batalla jo tinc les cançons.
Vull ser l'altaveu, que revente la norma i el llibres d'estil,
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.
Vull ser l'altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d'amics,
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d'aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

No és qüestió de genètica, és de simple ètica,
obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern.
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica,
òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica.
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia,
som la "tormenta" d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d'aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

Música nascida em La Ràbia

Eu quero iluminar como uma lanterna e amplificar cada sinal
da contracultura que nasce de baixo e é silenciada, eu
eu quero barricar com Ovídio e Victor Jara
e quebre a crescente apatia com guitarras ao vento da manhã.
Eu quero ser o orador e desfazer as cortinas de fumaça do poder,
Eu quero ser o que não é visto, a alegria dos povos que se levantam corajosos.
Eu quero ser o orador, não se esqueça das bombas na casa de Fuster,
Quero mais, cerro os dentes ... Mandela e Allende como referência.

Mais uma vez, feche os olhos, imagine
e vamos sair da rotina.
Mais uma vez, feche os olhos e ande,
A adrenalina corre pelas minhas veias.

A música nasce da raiva,
soa a frequência para
escapar desta gaiola.
Nós somos como um ás na luta,
nós somos como o diabo caminhando entre as chamas.

Enterre as dores, eu sei que isso avança com base em contradições,
minhas paixões me emocionam,
o hype e a caixa e suas unidades.
Sigo Gramsci, que a história é apenas uma
guerra pela hegemonia de posições e no meu campo de
batalha eu tenho as músicas.
Eu quero ser o palestrante, que vende livros de normas e estilos,
Eu quero ser o que não é visto, a mãe que cria seus filhos.
Eu quero ser o orador, do garoto que sonha em um mundo cheio de amigos,
Quero ser Malcolm X, tenho a palavra tremer os ricos.

Mais uma vez, feche os olhos, imagine
e vamos sair da rotina.
Mais uma vez, feche os olhos e ande,
A adrenalina corre pelas minhas veias.

A música nasce da raiva,
soa a frequência para
escapar desta gaiola.
Nós somos como um ás na luta,
nós somos como o diabo caminhando entre as chamas.

Não é uma questão de genética, é apenas ética,
abra seus olhos, veja o inferno, saiba que nada é eterno.
Acompanhado por métricas, alfabeto e aritmética,
Eu preencho as páginas deste caderno e transformo em fonética.
As notas do som da raiva, temos que sair dessa gaiola,
nós somos a "tempestade" de areia que transformará esta terra em Arcádia.
Quebre barreiras com sons, mude tudo com músicas,
neste deserto onde não há verde, seremos as monções.

A música nasce da raiva,
soa a frequência para
escapar desta gaiola.
Nós somos como um ás na luta,
nós somos como o diabo caminhando entre as chamas.