A Peu
Des de terra ferma
Penso milles més enllà
I creua algun núvol foraster
No té paraules
Ni maleta, ni ciutat
Passa de llarg i s'hi està bé
Des de terra ferma
Tres onades de perfil
L'ombra d'un pi té gust de sal
La brisa crema
Mentre el sol ens fa dormir
I hi ha caravana per tornar
Soc d'aquells que viatgen sense pes
A llocs on ningú hi ha perdut res
A estius cada cop més tropicals
A dies que s'encenen per l'oest
Seguint un camí que m'he inventat
De línies de punts per retallar
De mons que no hi són si ningú els veu
Avui, com cada dia, vaig a peu
Des de terra ferma
Vaguen frases de cançons
I arbres que mai no tenen fred
Mirant finestres
Des de dins del menjador
Entra ressol i faig cafè
Asseguts, callats, parlant de tot i de no res
Hores que s'apaguen i s'encenen i que no veus mai més
Gires la cullera al mateix sentit del temps… I s'hi està bé
Som d'aquells que viatgen sense pes
A llocs on ningú hi ha perdut res
A estius cada cop més tropicals
A dies que s'encenen per l'oest
Seguint un camí que m'he inventat
De línies de punts per retallar
De mons que no hi són si ningú els veu
Avui, com cada dia, vaig a peu
A Pé
Desde a terra firme
Penso em milhas além
E cruzo alguma nuvem estranha
Não tem palavras
Nem mala, nem cidade
Passa de largo e tá tudo certo
Desde a terra firme
Três ondas de perfil
A sombra de um pinheiro tem gosto de sal
A brisa queima
Enquanto o sol nos faz dormir
E tem fila pra voltar
Sou de quem viaja sem peso
Pra lugares onde ninguém perdeu nada
Pra verões cada vez mais tropicais
Pra dias que se acendem pro oeste
Seguindo um caminho que eu inventei
De linhas de pontos pra recortar
De mundos que não existem se ninguém vê
Hoje, como todo dia, vou a pé
Desde a terra firme
Vagam frases de canções
E árvores que nunca têm frio
Olhando janelas
De dentro da sala
Entra o sol e eu faço café
Sentados, calados, falando de tudo e de nada
Horas que se apagam e se acendem e que você nunca vê de novo
Você gira a colher na mesma direção do tempo… E tá tudo certo
Somos de quem viaja sem peso
Pra lugares onde ninguém perdeu nada
Pra verões cada vez mais tropicais
Pra dias que se acendem pro oeste
Seguindo um caminho que eu inventei
De linhas de pontos pra recortar
De mundos que não existem se ninguém vê
Hoje, como todo dia, vou a pé