Demà
La mare diu que cada tres segons
Després de la sirena, allà a fora juguen a un joc
Fan esclatar mil bosses de paper
Però que no hi puc anar, que encara fa massa fred
Passem l'estona dins l'habitació
Amb un fil de bombeta que no fa gaire de sol
I amb un senyor a qui parlen però no hi és
El meu cavall de llauna crec que ja s'avorreix
Miro el paper de la paret
Que té un dibuix que no em fa el pes
La mare diu que escuri el plat
Que a la cullera hi ha un forat
I que demà, potser demà
Al miler de coses que em passen pel cap
Trobaré una estrella
Amagada entre milions d'hiverns
Que podré triar, potser demà
Del miler de vides que deu tindre un gat
Comptarem enrere fins a la primera
La mare diu que el temps és un tresor
Que és invisible als ulls i porta el ritme que ens fa el cor
Que dona voltes per dissimular
I en un rellotge espera que sigui ja demà
Encara sento bosses de paper
Darrere el pes del sostre que aquests dies fa de cel
I penso les paraules que hi ha al món
Fins que algun somni pesi, fins que m'arribi la son
Sona un violí encartonat
Des de la ràdio del costat
La mare diu que estic de sort
Que no existeix ni el drac, ni el llop
I que demà, potser demà
Al miler de coses que em passen pel cap
Trobaré una estrella
Amagada entre milions d'hiverns
Que podré triar, potser demà
Del miler de vides que deu tindre un gat
Comptarem enrere fins a la primera
Amanhã
A mãe diz que a cada três segundos
Depois da sirene, lá fora jogam um jogo
Estouram mil sacos de papel
Mas não posso ir, ainda está muito frio
Passamos o tempo dentro do quarto
Com uma lâmpada que não faz muito sol
E com um senhor a quem falam, mas ele não está
Meu cavalo de lata acho que já está entediado
Olho para o papel de parede
Que tem um desenho que não me agrada
A mãe diz para limpar o prato
Que na colher tem um buraco
E que amanhã, talvez amanhã
Das mil coisas que passam pela minha cabeça
Vou encontrar uma estrela
Escondida entre milhões de invernos
Que poderei escolher, talvez amanhã
Das mil vidas que um gato deve ter
Contaremos regressivamente até a primeira
A mãe diz que o tempo é um tesouro
Que é invisível aos olhos e traz o ritmo que faz nosso coração
Que dá voltas para disfarçar
E em um relógio espera que já seja amanhã
Ainda ouço sacos de papel
Atrás do peso do teto que esses dias faz de céu
E penso nas palavras que existem no mundo
Até que algum sonho pese, até que eu sinta sono
Toca um violino desafinado
Da rádio ao lado
A mãe diz que estou com sorte
Que não existe nem dragão, nem lobo
E que amanhã, talvez amanhã
Das mil coisas que passam pela minha cabeça
Vou encontrar uma estrela
Escondida entre milhões de invernos
Que poderei escolher, talvez amanhã
Das mil vidas que um gato deve ter
Contaremos regressivamente até a primeira