Ombra
Caminava al mateix pas
En silenci perpendicular
Tacant l’asfalt
Escombrant la seva esquena
I vivia de la llum
De copiar l’exacte moviment
Feia anys i panys
Que escrivia les petjades rere seu
Aquí, va dir, el que plana des de terra
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant
I li diria que és millor
Passejar aquest món
De dimensions que fer-se el sou
Exercint de silueta
Que voldria veure-hi de lluny
Que seria bo
Deixar vacant el lloc avui
Si li calen quinze dies, ja dirà
I provar de respirar i sentir com es va inflant
Entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot
Que tot va bé
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant
I agrair-se tots els balls que van ballar
Que la química i el cos en siguin part, com l’art
De la companyia grata, però es fa tard
Sombra
Caminhava no mesmo passo
Em silêncio perpendicular
Pisando o asfalto
Varrendo suas costas
E vivia da luz
De copiar o movimento exato
Fazia anos e anos
Que escrevia as pegadas atrás de si
Aqui, disse, o que plana do chão
Como pegar ar suficiente pra dar o salto?
Que a física e a inércia empurrem tanto, tanto
Que se encontrasse de pé na sua frente
E diria que é melhor
Passear por esse mundo
De dimensões do que se fazer de conta
Exercendo de silhueta
Que gostaria de ver de longe
Que seria bom
Deixar o lugar vago hoje
Se precisar de quinze dias, já avisa
E tentar respirar e sentir como vai se inflando
Tecer seu hálito, refletir-se e saber que tudo
Que tudo vai bem
Como pegar ar suficiente pra dar o salto?
Que a física e a inércia empurrem tanto, tanto
Que se encontrasse de pé na sua frente
E agradecer por todas as danças que dançaram
Que a química e o corpo sejam parte, como a arte
Da companhia agradável, mas já está tarde