Poesia Lenta
La roba plegada
L’estació guardada
I el protocol que segueix sempre el Sol
Mira a la finestra
La vida silvestre
Ella s’asseu i es descalça amb un peu
Poesia lenta
Si para el vent, es venta
I els ametllers
Que fan ombra al seu compàs d’espera
I és que fa un día radiant
Que vesteix aquesta vida constant
Que transforma cada cicle en un vers
I el respira com si fos de veritat
Ella es recull els cabells
Amb la calma de la brisa entre el blat
Que bressola la freqüència del temps
Per si mai vol tornar
L’ordre de les plantes
Terra, pols i branques
Sent el perfum i el dibuix de la llum
I cada día menjaria el mateix pa
Cada día com l’engruna d’algún altre
Poesia lenta
Infusió de menta
Sempre llegeix cada lletra com si no fos seva
I és que fa un día radiant
Que vesteix aquesta vida constant
Que transforma cada cicle en un vers
I el respira com si fos de veritat
Ella es recull els cabells
Amb la calma de la brisa entre el blat
Que bressola la freqüència del temps
Per si mai vol tornar
Poesia Lenta
A roupa dobrada
A estação guardada
E o protocolo que sempre segue o Sol
Olha pela janela
A vida selvagem
Ela se senta e tira o sapato de um pé
Poesia lenta
Se para o vento, se entrega
E os amendoeiros
Que fazem sombra ao seu compasso de espera
E é que faz um dia radiante
Que veste essa vida constante
Que transforma cada ciclo em um verso
E respira como se fosse de verdade
Ela prende o cabelo
Com a calma da brisa entre o trigo
Que embala a frequência do tempo
Caso um dia queira voltar
A ordem das plantas
Terra, poeira e galhos
Sente o perfume e o desenho da luz
E a cada dia comeria o mesmo pão
Todo dia como a migalha de algum outro
Poesia lenta
Infusão de menta
Sempre lê cada letra como se não fosse sua
E é que faz um dia radiante
Que veste essa vida constante
Que transforma cada ciclo em um verso
E respira como se fosse de verdade
Ela prende o cabelo
Com a calma da brisa entre o trigo
Que embala a frequência do tempo
Caso um dia queira voltar