Quart de Lluna Minvant
Encara sento bategar aquell silenci a la mà
De l'horitzó a l'inrevés, d'un calaix al teu cap
Diu que el record, quan ja no hi és, fa aquella olor de casa buida que ens fa de perfum
Que, simplement, passa de llarg el tren dels dilluns
Camina el pols com si no fos el mecanisme constant
D'algun rellotge aturat al quart de lluna minvant
La cara oculta de la sort és com una moneda que cau de cap per amunt
Quan juguen l'ànima i el cos, i van tres a un
Carrers on volen llençols
On la bellesa penja estesa dels balcons
A les ciutats on no hem comptat mai els terrats
On hem viscut, on hem trobat
Paraules que es fan un nus
A les persianes enrotllades del discurs
D'un emissari que no sap on cau el nord
D'aquell país on soc el sord
Encara guardo el vell estel que ens fa mirar sempre a dalt
Un fil elèctric creua el cel i fem un càlcul mental
De divisions, constel·lacions i un bon grapat d'altres
Receptes per veure-hi més lluny
L'últim que ho tanqui tot amb clau i apagui el llum
Carrers on volen llençols
On la bellesa penja estesa dels balcons
A les ciutats on no he comptat mai els terrats
On hem viscut, on hem trobat
Paraules que es fan un nus
A les persianes enrotllades del discurs
D'un emissari que no sap on cau el nord
D'aquell país on tots som sords
Quarto de Lua Minguante
Ainda sinto pulsar aquele silêncio na mão
Do horizonte ao contrário, de uma gaveta na sua cabeça
Diz que a lembrança, quando já não está, tem aquele cheiro de casa vazia que nos faz de perfume
Que, simplesmente, passa de largo o trem das segundas
Caminha o pulso como se não fosse o mecanismo constante
De algum relógio parado no quarto de lua minguante
A face oculta da sorte é como uma moeda que cai de cara pra cima
Quando jogam a alma e o corpo, e vão três a um
Ruas onde voam lençóis
Onde a beleza se estende pendurada nas varandas
Nas cidades onde nunca contamos os telhados
Onde vivemos, onde encontramos
Palavras que se fazem um nó
Nas persianas enroladas do discurso
De um emissário que não sabe onde fica o norte
Daquele país onde sou o surdo
Ainda guardo a velha estrela que nos faz olhar sempre pra cima
Um fio elétrico cruza o céu e fazemos um cálculo mental
De divisões, constelações e um bom punhado de outras
Receitas para enxergar mais longe
O último que trancar tudo com chave e apagar a luz
Ruas onde voam lençóis
Onde a beleza se estende pendurada nas varandas
Nas cidades onde nunca contei os telhados
Onde vivemos, onde encontramos
Palavras que se fazem um nó
Nas persianas enroladas do discurso
De um emissário que não sabe onde fica o norte
Daquele país onde todos somos surdos