Aldea Global
A mil llocs del planeta les grues va alçant-se:
Comença el compte enrera de l´aldea global.
Ni una sola frontera d´alaska al senegal
Que faci la traveta al pas de la fiança.
Tan sols una bandera i un sol instrumental
Per regular l´aixeta d´on raja la bonança,
Patètica opereta per vendre´ns esperança
D´aquesta nova era anarcoliberal.
Megàfons del sistema difonen uns consells
Pels quals no procedeixen estúpids localimes
Que tenen com a lema el decidi per ells.
Al temps de dir que uneixen obren nous abismes
Per enfrontar la gent amb l´opi del moment
Com ninotets d´un joc que sols no van enlloc.
Fastuosos edificis sense un possible accés
Del soterrani a l´àtic: neix l´aldea global.
I a prop un parc temàtic per l´oci universal,
Museu del sacrificis implícits del progrés,
On hi ha plantes de plàstic i estatues d´animals
I vídeos de subjectes de pobles extingits.
I aviat nova atracció a la gàbia disset
Un home amb barretina que canta "el meu avi"
Per això les dues gavines que crià l´aligot
Ens daven aspirines a cada mastegot:
Volien que quedès algun exemplar viu
Per exposar després a tall decoratiu.
L´aldea global creix amb generositat
Tolera nostra espècie si és en captivitat.
Aldeia Global
A mil lugares do planeta as gruas vão se levantando:
Começa a contagem regressiva da aldeia global.
Nem uma única fronteira, do Alasca ao Senegal
Que impeça o avanço da confiança.
Apenas uma bandeira e um só instrumental
Pra regular a torneira de onde jorra a bonança,
Patética opereta pra nos vender esperança
Dessa nova era anarcoliberal.
Megafones do sistema espalham uns conselhos
Pelos quais não procedem estúpidos locais
Que têm como lema o decidam por eles.
No momento de dizer que unem, abrem novos abismos
Pra confrontar a galera com o ópio do momento
Como bonequinhos de um jogo que sozinhos não vão a lugar nenhum.
Edifícios luxuosos sem um possível acesso
Do porão ao sótão: nasce a aldeia global.
E perto um parque temático para o lazer universal,
Museu dos sacrifícios implícitos do progresso,
Onde há plantas de plástico e estátuas de animais
E vídeos de sujeitos de povos extintos.
E logo nova atração na jaula dezessete
Um homem com chapéu que canta "meu avô"
Por isso as duas gaivotas que criaram o gavião
Nos davam aspirinas a cada mordida:
Queriam que ficasse algum exemplar vivo
Pra expor depois como enfeite decorativo.
A aldeia global cresce com generosidade
Tolerando nossa espécie se é em cativeiro.