Aquesta remor que se sent
Aquesta remor que se sent no és de pluja
ja fa molt temps que no plou.
S´han eixugat les fons i la pols s´acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot i l´aire no esdevingui,
diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe.
I TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX.
Esse Barulho que se Ouve
Esse barulho que se ouve não é de chuva
já faz muito tempo que não chove.
As fontes secaram e a poeira se acumula
pelas ruas e as casas.
Esse barulho que se ouve não é de vento.
Proibiram o vento pra não levantar
a poeira que tá por toda parte e o ar não se torne,
dizem, irrespirável.
Esse barulho que se ouve não é de palavras.
Proibiram as palavras
pra não colocarem em risco
a frágil imobilidade do ar.
Esse barulho que se ouve não é de pensamentos.
Foram proibidos pra não gerarem
A necessidade de falar e venha,
inevitavelmente, a catástrofe.
E AINDA ASSIM, O BARULHO PERSISTE.