L'home de Kigali
Mor l'home prop Kigali
ran del camí d'enlloc,
el formiguer dement
de cada dia enfila
i aquest maleït ferment
que brolla de l'argila
vol ser el taüt que embali
el preu de l'alto-el-foc.
I encara sota el pal.li
escalfa i bull la til×la,
hi ha un banquer present
queixant-se que té poc
i un que ven armament
bregant a cops de roc
per tal que l'odi escali
els murs d'unaltra vila.
I això des d'occident
són mals antropològics
molt lletjos i molt tristos,
i calen quinze rals:
el preu de la neteja
de la nostra consciència.
Que s'alci qui passeja
pels humans zoològics,
que encenguin tots els mistos
i cremin la paciència,
que el sud sigui valent
per vèncer els animals.
O Homem de Kigali
Morre o homem de Kigali
perto do caminho de lugar nenhum,
o formigueiro insano
que todo dia se alinha
e esse maldito fermento
que brota da argila
quer ser o caixão que embala
o preço do cessar-fogo.
E ainda sob o paletó
esquenta e ferve a tilha,
há um banqueiro presente
reclamando que tem pouco
e um que vende armamento
batendo com pedras
de modo que o ódio escale
as paredes de outra cidade.
E isso, vindo do ocidente,
são males antropológicos
muito feios e muito tristes,
e custam quinze reais:
o preço da limpeza
da nossa consciência.
Que se levante quem passeia
pelos humanos zoológicos,
que acendam todos os fósforos
e queimem a paciência,
que o sul seja valente
para vencer os animais.