Marihuana Berguedana
Aquí no hi ha marihuana,
no hi ha reggae ni ska,
com a molt s'hi fa cànem
que aparentment és clavat,
però que a part que no col.loca
fa venir un bon mal de cap.
Tant m'és jeure sota un pi
i no sota un cocoter,
tant m'és que en lloc del Carib
sigui el Llac de Graugés,
o que en comptes de taurons
hi hagi ànecs i coloms.
El que emprenya és tot el dia
que me'l passo envoltat
d'herbes que semblen "maria",
però que són un mal de cap,
de veure'n créixer pels marges,
i que n'hi hagi camps sembrats.
M'han dit que han enxampat,
i faran cremar un camió-
d'herba que havia arribat
per fer-nos oblidar el corcó
que els "cannabis" berguedà
fa sortir els "canutos" bords.
Em vaig vendre el que tenia,
em van fer un crèdit al banc,
em vaig endeutar de per vida,
i vaig comprar als Encants
un "ala-delta" d'ocasió
i un llibre d'instruccions.
Vaig pujar dalt d'un turó
proper on la policia
era apunt de fotre foc
als mil sacs de "maria"
i amb ella els nostres somnis
i les nostres alegries.
Em vaig llençar cap al cen,
endinsant-me en la fumera,
que entre núvols i estels
va sortir de la foguera
on s'havia malguanyat
tants "mais" de felicitat.
Voltant pel verdós fum,
tot volant i fent piruetes,
gaudint d'aquell perfum
se'm fonien les siluetes,
allò era el paradís,
no es pot pas ser més feliç.
Enriallat d'orella a orella,
fent "loopings", tirabuixons,
sentia els de baix com deien
"Baja o disparo, cabrón"
Doncs dispara, home dispara!
No em faràs tornar al teu món.
Quan només quedaven brases
vaig cardar el camp cel enllà,
vaig creuar rius i muntanyes
vaig travessar la mar
i em semblava ser a Jamaica
fins que em vaig despertar.
Seia sota d'un pi,
vora del Llac de Graugés,
i em feien companyia
quatre ànecs barroers
tenia un sac de cànem,
tenia un "mai" apagat
i molt, molt, molt mal de cap!
Marihuana Berguedana
Aqui não tem maconha,
não tem reggae nem ska,
se muito, se faz cânhamo
que aparentemente é igual,
mas que além de não dar barato
faz vir um baita dor de cabeça.
Tanto faz eu deitar sob um pinheiro
e não sob um coqueiro,
tanto faz que em vez do Caribe
seja o Lago de Graugés,
ou que em vez de tubarões
haja patos e pombos.
O que me irrita é o dia todo
que passo cercado
de ervas que parecem "maria",
mas que são uma dor de cabeça,
de ver crescer nas margens,
e que haja campos plantados.
Me disseram que pegaram,
e vão queimar um caminhão
de erva que tinha chegado
pra nos fazer esquecer o corcunda
que o "cannabis" berguedano
faz sair os "baseados" podres.
Eu vendi o que tinha,
me fizeram um crédito no banco,
me endividei pra vida toda,
e comprei nos Encants
e um "asa-delta" de segunda
e um livro de instruções.
Subi em um morro
perto onde a polícia
estava prestes a botar fogo
nos mil sacos de "maria"
e com ela nossos sonhos
e nossas alegrias.
Eu me joguei na brasa,
mergulhando na fumaça,
que entre nuvens e estrelas
saiu da fogueira
de onde se havia desperdiçado
tantos "maís" de felicidade.
Rodando pelo fumo esverdeado,
todo voando e fazendo piruetas,
apreciando aquele perfume
as silhuetas se desfaziam,
aquilo era o paraíso,
não dá pra ser mais feliz.
Sorrindo de orelha a orelha,
fazendo "loopings", tirabuixões,
ouvia os de baixo dizendo
"Desce ou atiro, cabrón"
Então atira, cara, atira!
Não me faça voltar pro seu mundo.
Quando só restavam brasas
fui me mandando céu afora,
cruzei rios e montanhas
atravessei o mar
e parecia estar na Jamaica
até que acordei.
Sentei sob um pinheiro,
à beira do Lago de Graugés,
e me faziam companhia
quatro patos barulhentos
e eu tinha um saco de cânhamo,
tinha um "baseado" apagado
e muito, muito, muito dor de cabeça!